‘Poéticas de la fragilidad’ obri el nou cicle expositiu en Benicàssim  

Benicàssim obri el seu nou cicle expositiu amb la mostra Poètiques de la fragilitat, un projecte col·lectiu en el qual participen els artistes Jose Juan Botella, Cebaqueva i Martí Moreno. El Centre Cultural Melchor Zapata acull la mostra. El regidor de Cultura, Javier Alonso, ha comentat que “obrim una nova etapa en la qual artistes de la província, però també creadors d'altres punts de la geografia nacional presentaran els seus projectes més capdavanters amb l'objectiu posat en què Benicàssim continue sent un referent cultural”.

Poéticas de la fragilidad és una exposició quallada de metàfores en la qual participen tres dels artistes contemporanis més interessants de la plàstica valenciana actual: Jose Juan Botella, Cebaqueva i Martí Moreno. Tres aproximacions dins d'un llenguatge escultòric i tridimensional que ofereixen a l'espectador un recorregut ric i canviant.

Segons la comissaria de l'exposició, Patricia Mir, “malgrat l'aparença externa, l'ús de tècniques i materials dispars i unes personalitats ben marcades, els tres creadors comparteixen un discurs teòric en el qual sobrevolen tres conceptes comuns: la fragilitat material, la dualitat conceptual i el gust per la bellesa de l'objecte artístic. Un trio de poètiques de gran importància per a despertar la reflexió en l'espectador. Poéticas de la fragilidad presenta múltiples lectures que anhelen transformar les nostres consciències i revisar les nostres certeses”.

La bellesa és el motor que mou i impulsa la creació artística. Els tres autors convidats comparteixen una preocupació per l'estètica, els acabats i l'aspecte final. “La fragilitat en aquesta exposició és l'esperó per a remoure consciències. Ara més que mai l'ésser humà ha pres consciència del fràgil i vulnerable que pot arribar a ser. El nostre món se sosté, en realitat, sobre el no-res. Certeses que ja no són certes. Un virus, diminut en grandària però letal en les seues conseqüències, ha desmuntat tot allò que créiem inamovible. La naturalesa i la seua biodiversitat són un equilibri bell, però també molt delicat. Tots; terra i mar, consciència i inconsciència, matèria i esperit, formem un ecosistema. Per això totes les obres d'aquesta mostra són fràgils, com un espill sobre el qual reflectir-nos i repensar el nostre present i futur pròxim”, comenta Mir. Finalment, el dualisme és un tret distintiu d'aquesta exposició que s'aprecia, fins i tot, en el muntatge d'aquesta. Podem ser fràgils i forts alhora, “som el problema i la solució”.