Oltra: «Les persones trans són el col·lectiu més vulnerable de la població LGTBI»

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha assenyalat que les persones trans «són el col·lectiu més vulnerable de la població LGTBI i els qui més recursos necessiten per a arribar a la igualtat efectiva», tal com demostren les dades d'atencions a persones trans en els diferents serveis i actuacions destinats a aquest col·lectiu.

La vicepresidenta ha presentat un balanç sobre l'aplicació de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l'expressió de gènere en la Comunitat Valenciana, coneguda com la Llei Trans, des de la seua aprovació per les Corts al març de 2017. Aquesta llei reconeix reivindicacions històriques, com la creació d'una cartera de serveis socials i sanitaris referents per al seu procés de transició, el reconeixement del seu gènere sentit en la documentació autonòmica, o que es permeta als xiquets i xiquetes trans que se'ls denomine a les escoles pel nom que han triat, igual que als joves en els instituts o en les universitats, entre moltes altres mesures.

Atenció social

Entre les diferents dades de serveis i atencions realitzats amb les persones trans, la vicepresidenta ha destacat les realitzades per les oficines Orienta d'atenció a les persones LGTBI durant la pandèmia per COVID-19, concretament entre abril i maig de 2020, en el qual es van realitzar 726 atencions a persones trans, la majoria d'elles per falta de recursos bàsics o problemes d'ansietat a causa del confinament.

Des de la seua posada en funcionament al juliol de 2019 el servei Orienta ha realitzat 3.152 atencions que corresponen a 578 persones trans. Si en aquest període de temps el total d'atencions realitzades ha sigut de 9.378, això significa que una de cada tres atencions que realitza Orienta és a una persona trans, i d'aquestes una de cada quatre correspon a persones trans estrangeres, la qual cosa evidencia una major vulnerabilitat d'aquest col·lectiu.

Cal destacar que la majoria de les atencions són en el grup d'entre els 18 i els 30 anys (55,1%), seguit del qual va entre els 31 i els 40 (25,3%).

Per a la vicepresidenta, «aquestes dades demostren la necessitat d'acompanyament a l'inici del procés i que aquest, afortunadament, cada vegada comença abans». L'atenció a la preadolescència i l'adolescència representa el 12,2% de les consultes.

Oltra ha posat l'accent principalment en les 46 atencions vinculades amb situacions de transfòbia, una vulnerabilitat que també reflecteixen les atencions del 112 sobre aquest col·lectiu, per agressions o situacions de perill i incidents sanitaris. En aquest sentit, ha destacat la importància de la formació en delictes d'odi que enguany ja han rebut 676 agents dels cossos de forces i seguretat.

Així mateix, s'ha referit al reconeixement del dret a la identitat recollit en la Llei Trans amb la creació d'una documentació administrativa d'acord amb la identitat de gènere. Des de la seua entrada en vigor i fins al 30 de desembre de 2020 s'han tramitat 39 sol·licituds de canvi en la documentació, la majoria, el 38,5%, de persones entres 18 i 30 anys d'edat.

Atenció sanitària i educativa

Entre 2017 i 2020 el sistema sanitari públic valencià ha realitzat 712 canvis de nom del SIP i 565 intervencions quirúrgiques, i només l'any passat 239 persones van rebre atencions psicoterapèutiques i 261 tractaments de teràpia hormonal i farmacològica.

En l'àrea d'educació, la vicepresidenta ha recordat que la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport va crear en 2016 un protocol d'acompanyament per a garantir el dret a la identitat de gènere, l'expressió de gènere i la intersexualitat.

Es tracta d'un protocol que permet que qualsevol persona de la comunitat educativa o la mateixa persona interessada puguen donar avís d'una situació d'identitat o expressió de gènere divergent per a crear, a partir d'aqueix moment, un equip d'intervenció. Aquest protocol per a l'atenció de persones trans es va activar 91 vegades entre els cursos 2018-2019 i 2019-2020.

Respecte a les incidències per assetjament relacionades amb el col·lectiu LGTBI, van representar un 4% dels casos d'assetjament en el curs 2018-2019 i un 7% en el 2019-2020. La vicepresidenta ha assenyalat que aquestes xifres evidencien que és una realitat poc visibilitzada per por de majors represàlies tant en el centre educatiu com l'entorn familiar.

En l'àmbit universitari, els protocols d'atenció a la identitat de gènere s'han activat 88 vegades en les universitats públiques valencianes entre 2017 i 2020.

Altres actuacions

La vicepresidenta ha assenyalat també que les persones trans, com a col·lectiu d'alta vulnerabilitat, es poden acollir a les ajudes contemplades en l'àmbit laboral com el programa 'Integrem', destinat a la realització d'itineraris d'inserció laboral per a persones amb especials dificultats d'integració al mercat laboral, i que té a les persones trans com a persones destinatàries.

Finalment, la vicepresidenta ha destacat algunes de les propostes que s'han elaborat per a continuar avançant en el compliment de la Llei Trans i en la igualtat del col·lectiu, com la creació de tres comissions en el Consell Consultiu Trans: comissió social per a treballar en com arribar a les persones majors trans; comissió sanitària per a avaluar l'atenció sanitària que reben i avançar en la despatologització, i una comissió laboral per a abordar la formació i el coneixement de la realitat trans entre els professionals de LABORA.