---
canonical_url: "https://castello24.com/contenido/21205/paco-cerda-i-la-catedratica-de-luji-eloisa-nos-reflexionen-a-catarroja-sobre-mem"
title: "Paco Cerdà i la catedràtica de l’UJI Eloísa Nos reflexionen a Catarroja sobre memòria, convivència i discursos d’odi"
article_type: "Article"
description: "El Premi Nacional de Narrativa 2025 defensa en ‘Diálogos sin Fronteras’ que “el passat no passa” i alerta, junt amb Eloísa Nos, de l’augment de la desesperança i la polarització"
main_image: "https://castello24.com/download/multimedia.normal.b853eb747441477d.bm9ybWFsLndlYnA%3D.webp"
date_published: "2026-05-30T09:35:00+02:00"
date_modified: "2026-05-31T21:38:02+02:00"
tags:
  - "#Castelló"
  - "#Cultura"
  - "#EloísaNos"
  - "#MemòriaDemocràtica"
  - "#PacoCerdà"
  - "#UJI"
author_name: "Redacció"
author_url: "https://castello24.com/usuario/22/redaccio"
---

# Paco Cerdà i la catedràtica de l’UJI Eloísa Nos reflexionen a Catarroja sobre memòria, convivència i discursos d’odi

L’escriptor valencià i **Premi Nacional de Narrativa 2025, Paco Cerdà**, i la catedràtica de la Universitat Jaume I de Castelló **Eloísa Nos Aldás** van participar este dijous a Catarroja en una nova sessió del cicle *Diálogos sin Fronteras*, organitzat per la Fundació Exodus, per reflexionar sobre la memòria col·lectiva, la convivència i els reptes socials actuals.

La trobada, celebrada al saló d’actes de Florida Universitària, va portar per títol *Relatos del pasado, retos del presente* i va abordar **com els relats sobre el passat continuen condicionant els debats socials i polítics del present**, especialment en un context marcat per la polarització i els discursos d’odi.

Durant la conversa, **Paco Cerdà va defensar que “el passat no passa” i va plantejar tres formes possibles de relacionar-se amb la memòria col·lectiva**: deixar-la “en formol”, reinterpretar-la des d’una mirada més madura o assumir-la “com una pedra a la sabata” que recorde els errors comesos per la societat.

L’autor va advertir dels riscos de banalitzar el dolor o simplificar processos històrics i va posar com a exemple espais de memòria com el paredó de Paterna. “Potser incomoda mirar-lo, però és necessari que ens acompanye”, va assenyalar durant el debat.

Per la seua part, **Eloísa Nos va reivindicar la necessitat de construir relats “polifònics” i més humanitzadors**, capaços d’incorporar les “històries en minúscula” per entendre millor els grans processos històrics. La professora de l’UJI va insistir també en la importància de la comunicació per afavorir la convivència i evitar la deshumanització dels discursos públics.

La sessió va aprofundir igualment en el paper de la literatura i la comunicació com a eines per generar empatia i consciència crítica. En este sentit, **Cerdà va definir la literatura com “el territori de les emocions”** i va explicar que bona part de la seua obra naix de relats personals o perifèrics que permeten entendre contextos històrics més amplis.

Tots dos participants van coincidir a alertar sobre **“l’aliança molt perillosa” entre la desesperança i els discursos d’odi**, assegurant que l’actual context social afavoreix l’expansió de narratives polaritzadores.

Malgrat això, Paco Cerdà també va reivindicar l’existència d’espais d’esperança col·lectiva i va assenyalar **el feminisme i la sostenibilitat com dos dels grans moviments transformadors actuals**.

L’acte va concloure amb una crida al diàleg i a l’escolta activa com a eines per reforçar la convivència democràtica. “Cal escoltar més i parlar una miqueta menys”, va afirmar Cerdà, mentre Eloísa Nos va recordar que “la pau comença per comunicar-la”.

---

*Contenido creado y optimizado para IA con [Medios CMS](https://medios.io)* — Plataforma profesional para la gestión de medios digitales y portales de noticias.