Castello 24. El digital de Castelló Castello 24. El digital de Castelló

Ximo Puig reivindica l’“aliança” entre “ciència, institucions i empreses” i situa els valors que representen els Premis Jaume I com a “coordenades per a continuar avançant”

Destaca que els guardons han demostrat que “la investigació i la ciència” són els “nutrients del progrés” i que l’“humanisme” és un factor de cohesió social

General 07/06/2023 Redacció Redacció
230606_PRE_Foto1_Premis_Jaume I

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat la importància de l’“aliança” entre “ciència, institucions i empreses” que representen els Premis Rei Jaume I, i ha situat els seus valors com a “coordenades per a continuar avançant”.

Així ho ha assenyalat durant la seua intervenció en l’acte de proclamació de la 35a edició dels Premis Rei Jaume I, celebrada al Palau de la Generalitat, on s’ha donat a conéixer el resultat de les deliberacions dels jurats, en què han participat 21 Premis Nobel.

“Igual que la ciència és la llum que il·lumina la foscor, els Premis Jaume I han sigut, són i seran un far, un far que inspira la societat valenciana, que la referencia internacionalment”, ha dit el president, que ha donat l’enhorabona a les persones premiades pel seu “esforç”, “constància” i “determinació”, la qual cosa les ha fet mereixedores dels premis “més importants de la ciència espanyola”.

Ximo Puig ha subratllat, en aquest sentit, que els guardons projecten un “itinerari clarivident”, centrat en la “cerca de noves fronteres científiques i tecnològiques amb base en l’humanisme”, la protecció mediambiental “sense negacionismes irresponsables” i l’“impuls a l’esperit emprenedor”, que forma part de l’“ADN mediterrani”.

La “llavor d’il·lusió que va plantar Santiago Grisolía”, ara fa 35 anys, “ha germinat, s’ha enrobustit i ha millorat la nostra societat”, i “la societat valenciana ha consolidat un camí que no es pot desviar”. “Ja ho vam veure en un altre temps: les dreceres a la prosperitat aboquen al precipici; el curtterminisme acaba fent que un país es despenye”, hi ha afegit.

Ha subratllat, per això, que els valors que emanen d’aquests premis fixen aquestes coordenades per a “continuar avançant”. S’ha referit així al fet que “la investigació i la ciència” són els “nutrients del progrés” i també ha insistit en la transferència de coneixement, “que eleva la productivitat”; “la recuperació i la promoció del talent, que inspira la societat”; “l’humanisme, que cohesiona la societat”, i “la raó, que configura una societat de respecte”.

“Per tant, investigació, transferència, talent, humanisme i raó”, ha reivindicat el president, que ha insistit en la crida anual a l’humanisme que suposen els Premis Rei Jaume I, una invocació “que ens allunya —ha dit— del negacionisme climàtic, el negacionisme democràtic, el negacionisme de la raó”.

Puig ha traslladat, així mateix, el seu agraïment a les persones i les institucions que donen suport a aquests guardons per “la cooperació de tots aquests anys”, i, en particular, s’ha referit a la “generositat” de la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I, a la “lleialtat a la Comunitat Valenciana” dels jurats i el “compromís” mostrat per “la societat civil”.

Valors il·lustrats

El president també ha destacat l’“encertada” declaració dels Premis Nobel sobre els reptes als quals s’enfronta la societat amb la intel·ligència artificial, que pot representar una “nova frontera per a la ciència i la tecnologia”, i ha assenyalat que serà “decisiu”, en aquest sentit, “aplicar els millors valors il·lustrats”.

“Tenen anys, però no són vells; són l’escut ètic per a allunyar les pors, per a prendre partit per la ciència i per a projectar llum sobre la foscor”, hi ha afegit Ximo Puig.

Persones premiades en l’edició de 2023

El jurat dels Premis Rei Jaume I ha atorgat el premi en la modalitat d’investigació bàsica a Antonio Echavarren Pablos, catedràtic de Química Orgànica per la Universitat Autònoma de Madrid, professor investigador del CSIC i cap de grup a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), per les seues aportacions a la química orgànica, especialment centrades en la catàlisi, que han permés augmentar l’eficiència de les reaccions químiques per a produir medicines i altres materials nous.

Les seues contribucions més importants han sigut en catàlisi amb or, amb l’establiment dels fonaments que han guiat el descobriment de noves transformacions per altres grups d’investigació. El seu grup va ser un dels pioners en química de l’or, en descobrir que els catalitzadors d’aquest metall són els més selectius per a l’activació d’alquins.

Quant a la categoria d’economia, ha obtingut el guardó Olympia Bover Hidiroglu, doctorada en Economia per la London School of Economics i investigadora associada de l’Institute for Fiscal Studies Research, membre del CEPR i de l’European Economic Association (EEA), a més d’expresidenta de l’Associació Espanyola d’Economia (AEE). Així mateix, és economista del Banc d’Espanya des de 1991 i actualment exerceix el seu treball com a directora del Departament d’Anàlisi Estructural i Estudis Microeconòmics.

Aquest premi reconeix el treball d’Olympia Bover en el camp de la microeconomia aplicada, en què ha dut a terme importants estudis empírics sobre els mercats de treball i de l’habitatge i sobre el comportament de les llars. Destaca per haver introduït innovacions metodològiques rellevants en l’anàlisi de dades de panell i enquestes de llars, i el seu treball ha sigut influent tant en la comunitat acadèmica com en el món de la política.

Així mateix, en investigació mèdica el guardó ha sigut atorgat a Guillermina López-Bendito, doctora en Neurociències, professora d’investigació i directora del Departament de Neurobiologia del Desenvolupament de l’Institut de Neurociències d’Alacant, centre mixt impulsat per la Universitat Miguel Hernández i el CSIC, que està reconegut com a Centre d’Excel·lència Severo Ochoa.

El guardó se li atorga pel seu estudi dels processos que subjauen a la formació de les connexions neuronals, en què demostra que són fonamentals per a una funció cerebral normal. La seua investigació té com a aspiració, a llarg termini, reparar connexions neuronals defectuoses en pacients amb defectes sensorials, com ara la ceguesa.

El Premi Rei Jaume I a la protecció del medi ambient ha sigut per a Carlota Escutia Dotti, doctora en Ciències del Mar i investigadora científica a l’Institut Andalús de Ciències de la Terra (IACT) - Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Escutia ha ocupat càrrecs a la Universitat de Stanford, el Servei Geològic dels EUA i el Programa de perforació oceànica de la Universitat de Texas A&M, a més del de coordinadora del Scientific Committee on Antarctic Research (SCAR) i representant espanyola en l’Antarctic Treaty Organization.

Es reconeixen amb el guardó les seues contribucions pioneres en la comprensió de les condicions ambientals canviants en els mantells de gels antàrtics, l’oceà austral i la biota i el seu impacte en el sistema climàtic global. Com a investigadora principal en nombrosos projectes d’investigació, incloent-hi el lideratge de l’Expedició 318 de l’Integrated Ocean Drilling Program (IODP), ha fet descobriments pioners que han sigut fonamentals per a avançar en el coneixement de la dinàmica de la capa de gel antàrtica i la importància dels nivells atmosfèrics del diòxid de carboni en la història glacial del Cenozoic.

En la categoria de noves tecnologies, el guardó ha sigut per a Daniel Maspoch Comamala pel seu treball centrat en l’avanç de la nanotecnologia i la química per al disseny i el desenvolupament de materials reticulars porosos i sistemes d’alliberament de substàncies per a diverses aplicacions. En concret, el jurat ha tingut en compte els seus assoliments en l’administració de fàrmacs per al tractament de malalties com ara la diabetis, l’esclerosi múltiple i la distròfia muscular; el desenvolupament de tecnologia de microencapsulació biodegradable, a més de la seua dedicació a la formació de personal investigador i atracció de talent.

Maspoch és llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Girona (UdG) i doctor en Ciència de Materials per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) / Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) / Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). A més, és cap del grup Nanoquímica i Materials Supramoleculars de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).

Finalment, el Premi Jaume I en la modalitat d’emprenedoria ha sigut per a Alfonso Jiménez Rodríguez-Vila, president de Cascajares, empresa dedicada al sector de l’agroalimentació amb diverses línies d’acció, des de la cria d’animals fins a l’hostaleria o l’elaboració de productes de marca blanca.

El jurat ha destacat la tenacitat i la resiliència en el desenvolupament del seu projecte empresarial, així com l’aposta que fa per la innovació dins del sector de l’alimentació. Es destaca igualment el seu caràcter pioner en el sector primari, la consciència mediambiental i les aportacions que fa a l’economia circular, la recuperació del medi rural i la inserció laboral de persones amb necessitats especials.

Te puede interesar

PortCS

La Autoritat Portuària de Castelló serà l'amfitrió d'un esdeveniment que reunirà professionals de la indústria ceràmica de Castelló per destacar l'aliança entre PortCastelló i el clúster ceràmic.

Redacció
General 03/10/2023

El president de l'Autoritat Portuària de Castelló, Rubén Ibáñez, ha expressat el seu compromís amb aquesta associació durant una reunió amb el president de l'Associació Espanyola de Tècnics Ceràmics (ATC), Juan José Montoro. En aquesta reunió, es van discutir els detalls d'unes jornades que e  Tècnics Ceràmics s duran a terme a PortCastelló i s'espera la participació d'uns cent professionals de la indústria ceràmica de Castelló

Lo más visto

Newsletter