Paula Añó trasllada el compromís de Cultura amb la restauració del patrimoni eclesiàstic "després d'anys de negligència per part de l'anterior Consell"

La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Paula Añó, ha traslladat el compromís de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport per a "obrir converses amb l'Arquebisbat de València, amb la finalitat d'impulsar la restauració del patrimoni eclesiàstic valencià, després d'anys d'abandó per part del Consell del Botànic".

Paula Añó ha fet estes declaracions després de la seua visita a la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València per a valorar in situ l'estat dels frescos d'Antonio Palomino, en la qual ha estat acompanyada per la directora general de Cultura, Pilar Tébar; el canonge conservador del patrimoni artístic de la catedral de València, José Verdeguer; el rector de la basílica, Juan Melchor Seguí, i Gemma Contreras, directora de l'Institut Valencià de Conservació i Restauració.

La secretària autonòmica ha recalcat que per a la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport la conservació del patrimoni eclesiàstic, i en concret de la basílica dels Desemparats, "és una prioritat", tant pel seu valor artístic i patrimonial com pel seu significat com a símbol arrelat a la cultura valenciana.

En el cas de la basílica, la secretària autonòmica ha pogut comprovar l'estat actual dels frescos que cobrixen la cúpula i ha manifestat a les autoritats eclesiàstiques "el compromís de la Generalitat amb el seguiment de l'estat de les pintures i la voluntat de col·laborar amb totes les mesures que siguen necessàries per a garantir-ne la protecció".

Per la seua banda, Pilar Tébar, directora general de Patrimoni Cultural, ha indicat que comença una nova etapa de col·laboració per part de la Conselleria i es realitzarà un seguiment continu per a avaluar, junt amb el rectorat de l'església, l'evolució dels danys, així com la seua restauració.

Cal recordar que els frescos van ser restaurats en uns treballs que es van desenvolupar entre 1998 i 2004, promoguts per la Fundació per a la Rehabilitació de la Basílica, integrada per la Generalitat, l'Ajuntament de València, l'Arquebisbat, la Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats, la Universitat de València (UV) i la Universitat Politècnica de València (UPV).

No obstant això, des de llavors, segons han denunciat algunes entitats culturals com la Societat Valenciana d'Història de l'Art i el Cercle per la Defensa del Patrimoni, a causa de les humitats causades per les filtracions a través de la coberta i per l'eliminació en el projecte de la coberta de teules de la volada de la cúpula, s'ha anat produint una degradació dels frescos.

En este sentit, els últims episodis de pluja han agreujat l'estat en alguns punts de les pintures de la cúpula, que en podrien fer perillar la correcta conservació, segons han denunciat.

Valor dels frescos

Els frescos que cobrixen la cúpula de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València van ser pintats en 1701 per Antonio Palomino, pintor de cambra de Carles II.

En estos frescos es representa la Glòria amb la Santíssima Trinitat i la Mare de Déu intercessora dels hòmens davant de la Trinitat, suplicant pels desemparats, amb cors d'àngels i mares de Déu. Entorn d'este grup, els apòstols; en el costat oposat a la Mare de Déu, els familiars encapçalats per Sant Josep i Sant Joan Baptista, amb un total de 75 personatges identificables, a més dels cors d'àngels.

Palomino va pintar també l'anell inferior de la cúpula, simulant una decoració arquitectònica que emmarca set finestres reals, entre les quals apareixen figures al·legòriques de significació mariana o relatives a l'Esperit Sant.

Tot això fa d'estos frescos una de les obres d'art més valuoses de les que es conserven en l'edifici de la basílica de la Mare de Déu.

La secretària autonòmica i la directora general de Patrimoni també han visitat la catedral per a poder analitzar la situació actual i iniciar una nova etapa de col·laboració.

En este sentit, Añó ha recordat que la Conselleria ha concedit enguany una subvenció nominativa a la catedral per valor de 85.000 euros, que s'ha destinat a la restauració d'un símbol per a tots els valencians com ho és l'espadanya del Micalet, i hi ha també un compromís "per a continuar treballant i donant suport en totes les actuacions necessàries per a garantir la rehabilitació i la conservació dels diversos elements de la catedral".