Medicina i enginyeria són les carreres amb més eixides, segons l'U-Rànquing 2020

L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i la Fundació BBVA ha publicat aquest dimarts la vuitena edició del seu rànquing sobre les universitats espanyoles. A la tradicional classificació que avalua el rendiment de les universitats espanyoles (encapçalada per la Pompeu Fabra i la Carles III), se suma enguany una anàlisi de la inserció laboral de les carreres i les àrees de coneixement.

Índex d'inserció laboral per branques d'ensenyament

Així doncs, l''U-Rànquing 2020' es basa en les dades de la situació laboral en 2018 i determina que les titulacions de Ciències de la Salut encapçalen la llista per ser les que més eixides laborals tenen. Els segueixen els estudis d'enginyeria, que ocupen els llocs en la llista fins al número 15.

I aquestes dades no variarien després de la pandèmia del coronavirus, segons els autors del rànquing, que asseguren que aquestes branques d'estudi «podrien veure reforçades ara les seues oportunitats d'ocupació com a conseqüència de les majors demandes relacionades amb la salut i l'acceleració dels processos de digitalització que es vénen observant».

Per contra, els qui s'enfronten a una pitjor situació laboral són els graduats en Turisme, Belles arts, Geografia, Protocol o Comunicació. A aquests estudiants els resulta més difícil trobar ocupació relacionada amb la seua titulació i, en el cas d'aconseguir-lo, es tracta de llocs de treball de baixa qualificació amb uns salaris molt més baixos que els dels exalumnes de les titulacions de medicina i enginyeria.

Concretament, només el 19% de l'alumnat que es va graduar en Turisme en 2014 estava contractat en 2018 en una ocupació que exigia titulació universitària. El 81% restant o estava en atur o desenvolupava treballs per davall de la seua formació universitària. La base mitjana de cotització dels graduats en Turisme en 2018 era de 22.220 euros anuals enfront dels 34.347 euros dels titulats en Medicina. Únicament el 66% d'ells estava afiliat a la Seguretat Social. I en el cas dels titulats en Belles arts el percentatge descendeix al 50%, mentre que pel que fa als graduats en Medicina parlem de més del 90%.

Rendiment de les universitats espanyoles

L'estudi ha analitzat 70 universitats (48 públiques i 22 privades). Per a això ha dut a terme un seguiment de 20 indicadors diferents i un estudi d'ocupabilitat dels titulats.

Així, l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i la Fundació BBVA conclouen que les universitats públiques lideren en la generació de coneixement, mentre que les privades ho fan pel que fa als resultats docents i inserció laboral

I és que, els graduats en universitats privades tenen major taxa d'afiliació a la Seguretat Social (76% enfront del 71% dels campus públics), bases més altes de cotització (25.628 euros anuals enfront de 29.175) i més ocupacions d'acord amb el seu nivell formatiu (73% enfront de 58%).

Els motius d'aquestes diferències entre el rendiment de les universitats públiques i el de les privades és, segons els autors de l'estudi, que les famílies dels titulats de les privades «tenen una extracció social més elevada» i que en aquestes institucions «funcionen millor les xarxes d'antics alumnes» que augmenten les oportunitats laborals. A més, «aquests campus es concentren en àrees geogràfiques més pròsperes».

Mentre que les universitats públiques compleixen «el seu paper de servei públic d'educació superior, estan obligades a impartir un coneixement universal» i basen el seu ensenyament en la investigació, les privades «orienten la seua oferta de manera que connecte més amb les oportunitats laborals». Els centres privats donen «una atenció més personalitzada» als seus alumnes i concentren la seua oferta en «títols més ocupables, al no assumir la funció de servei públic d'atendre totes les branques del coneixement».

D'altra banda, el rànquing de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie) i la Fundació BBVA torna a posicionar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en el primer lloc de la classificació global. I després de la Universitat Pompeu Fabra es posicionen la Universitat Carles III de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona i les Politècniques de Catalunya i de València.

I quant a les diferències entre les diferents comunitats autònomes, l'estudi del Ivie-Fundació BBVA conclou que els sistemes universitaris que més rendeixen són el de Catalunya (un 18% per damunt de la mitjana), seguit del de Cantàbria (un 14%), el de Navarra (un 6%), el de la Comunitat Valenciana, el de La Rioja i el de Madrid. Pel contrari, a la cua de la llista es troben Castella-la Manxa, Extremadura i Canàries, que estan per davall de la mitjana espanyola. Cal destacar que entre els posicionats en els primers llocs i els que es troben en els últims de la llista hi ha quasi 40 punts de diferència.