L’organització reclama al Govern mesures àgils de compensació per als sectors afectats, especialment el ramader, el làctic i les hortalisses
01/05/2025
Andrea Andreu
Després d’una primera avaluació d’urgència, LA UNIÓ Llauradora i Ramadera ha assenyalat que els danys més greus causats per l’apagada elèctrica del dilluns 28 d’abril s’han concentrat en el sector ramader de la Comunitat Valenciana, especialment en explotacions porcines, avícoles i làcties, així com en cultius d’hortalisses recentment recol·lectades. L’entitat ha demanat al Govern central i a la Conselleria d’Agricultura que activen procediments àgils de compensació econòmica davant uns fets que no estan coberts per les assegurances agràries.
Segons LA UNIÓ, la duració i l’afectació han estat desiguals, amb talls de fins a 14 hores en zones rurals, molt superiors als registrats en capitals. L’organització ha remarcat que moltes granges no disposen de generadors elèctrics suficients o no van poder accedir a combustible per falta de subministrament a les gasolineres rurals. A les explotacions làcties, moltes no van poder fer els ordejos habituals o els van haver de saltar, provocant pèrdues que poden arribar als 2.000 litres de llet en explotacions mitjanes, a més de riscos sanitaris com la mamitis.
El responsable de la sectorial ramadera de LA UNIÓ ha destacat que “les explotacions més tecnificades han pogut evitar pèrdues totals, però el cost ha sigut alt i els problemes continuaran aquesta setmana”. En el sector porcí, moltes explotacions no compten amb equip d’emergència i han patit estrés animal i retards en els enviaments als escorxadors. També es denuncien desperfectes per la fallida de sistemes de refrigeració, especialment en hortalisses, i en alguns casos s’han malmés cultius per la desprogramació dels sistemes de regadiu.
Finalment, LA UNIÓ ha criticat la falta d’informació i coordinació durant la crisi elèctrica, que ha obligat a molts ramaders a pernoctar a les seues explotacions per por a robatoris i per controlar manualment els processos bàsics. L’organització reclama responsabilitats i un suport institucional ferm per reparar els danys i evitar situacions semblants en el futur.
El nou protocol busca guanyar en "certesa i certituds" davant episodis d’emergència i garantir la coordinació amb els diferents centres.
El cicle, nascut el 1995 amb una proposta "insòlita" per a un dilluns, s'ha convertit en un dels esdeveniments culturals més estimats de la ciutat.
La jornada posa en valor la feina dels forners i la importància de l'elaboració artesanal del pa de qualitat a la dieta local.
Les ajudes atorgades són de lliure concurrència i oscil·len entre els 5.000€ i els 9.000€ per a col·lectius que presten serveis socials a la ciutat.
L'alcaldessa destaca que la indústria local produeix més del 90% de la ceràmica estatal i és motor econòmic per a prop de 70.000 famílies.
Més de 500 esportistes de 9 països i 14 comunitats autònomes participaran en els jocs que se celebren del 16 al 19 d'octubre.