Redacció
L’acord comercial entre la Unió Europea i el Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai) continua avançant en la seua tramitació, amb la intenció de la Comissió Europea que puga entrar en vigor al llarg de 2025 o, com a màxim, en 2026, després de més de dues dècades de negociacions. Encara falta la ratificació definitiva per part dels parlaments nacionals dels Estats membres, però Brussel·les manté la voluntat política de tancar el pacte com una peça clau en la seua estratègia comercial i geopolítica.
Per a Espanya, l’acord suposa una doble cara, d’una banda, obri noves oportunitats per a les exportacions espanyoles, especialment en sectors com l’automoció, la maquinària, els productes farmacèutics, el calcer, el tèxtil i els serveis y de l’altra, els sectors agraris més sensibles, com ara la carn de boví, el porc i determinats productes hortofructícoles, han expressat preocupació per una possible competència deslleial, a causa de les diferències en matèria de normatives ambientals, laborals i sanitàries.
Des del Govern espanyol i les principals organitzacions empresarials es valora positivament el potencial de l’acord per a millorar l’accés a un mercat de més de 260 milions de persones a Sud-amèrica. A més, Espanya, com a país amb forts llaços històrics, culturals i econòmics amb l’Amèrica Llatina, aspira a convertir-se en un pont estratègic entre Europa i el Mercosur.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va reafirmar recentment que la UE vol que l’acord “entre en vigor com més prompte millor” i confia que els Estats membres “concloguen el procés de ratificació en els pròxims mesos”. L’objectiu és finalitzar les negociacions abans que acabe 2025, tot i que països com França o Àustria mantenen reserves per qüestions ambientals i de sostenibilitat.
La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va declarar fa unes setmanes que “Espanya donarà suport a l’acord sempre que es garantisquen clàusules per a protegir els sectors sensibles i es reforcen els compromisos climàtics”.
Mentrestant, el sector agrícola espanyol continua reclamant més garanties, compensacions econòmiques i mecanismes de control per tal d’assegurar que l’acord no represente una pèrdua de competitivitat per al camp valencià i espanyol.
