Patim i UNAD demanen la derogació de la Llei Mordassa i un enfocament sanitari per a les addiccions.

 Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra l'Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues, l'organització Patim fa una crida a la societat i als poders públics per defensar i enfortir les polítiques públiques d'atenció a les addiccions. La demanda se centra a evitar la precarització dels serveis i garantir que les polítiques siguin efectives per protegir els drets de les persones amb addiccions i les seves famílies. Aquest posicionament és compartit amb UNAD, la xarxa d'atenció a les addiccions més àmplia de l'Estat, de la qual Patim forma part des de fa més de trenta anys.

"Totes les persones mereixen tenir accés equitatiu a respostes que prioritzin la salut, els drets i el benestar per damunt del càstig, perquè la reducció de danys es basa en la dignitat, la solidaritat i la cura", argumenta el president de Patim, Francisco López. Aquesta reflexió és compartida per diverses organitzacions europees especialitzades en addiccions. "Necessitem converses obertes, honestes i constructives sobre el que les nostres comunitats necessiten i com respondre de la millor manera davant aquesta realitat, perquè els relats estigmatitzants i enganyosos generen barreres en l'accés a l'atenció", lamenta López.

Patim subratlla que les persones amb addiccions "han de ser acompanyades, no castigades", i que la criminalització només aprofundeix l'exclusió social, dificultant l'accés a drets fonamentals com la salut, l'habitatge, l'ocupació o l'educació. En aquest sentit, l'ONG, fundada el 1985 i que gestiona cinc serveis per a població amb addiccions a la Comunitat Valenciana, rebutja els enfocaments punitius que perpetuen l'estigma i la discriminació. També insisteix en la importància de reforçar i reformular la prevenció per adaptar-se a nous perfils i pautes de consum.

Prioritzar l'atenció en lloc de la sanció
 

En valorar l'impacte de l'actual Llei de Seguretat Ciutadana, que permet sancionar persones per la mera tinença de drogues per al consum propi, el responsable de Patim coincideix amb UNAD en considerar que "no és només injust, sinó que impedeix que accedeixin a tractament persones que ho necessiten, perquè en lloc d'obrir una porta, se'ls imposa una multa". Des d'ambdues organitzacions insisteixen que aquest tipus de situacions han d'abordar-se des d'una perspectiva de salut pública, no des del càstig, i exigeixen la derogació total d'aquesta llei. Com a últim recurs, demanen que se substitueixin les multes per mesures educatives i de prevenció.

Patim i UNAD —integrada per 210 entitats socials a tota Espanya— recorden que la xarxa pública d'atenció a les addiccions té una història que neix del compromís de la ciutadania, especialment de famílies i mares que fa més de 40 anys es van organitzar per reclamar respostes i solucions col·lectives davant la manca de recursos existents durant la crisi de l'heroïna. "Actualment existeix una xarxa especialitzada que no pot donar-se per garantida i la millora i sosteniment de la qual requereixen de voluntat política i recursos adequats", argumenten ambdues organitzacions.

En un manifest difós avui sota el lema ‘Per polítiques de drogues basades en drets’, i al qual s'ha adherit Patim, s'insisteix que "les addiccions no han de quedar invisibilitzades ni limitar-se exclusivament a l'àmbit sanitari o de salut mental", ja que "es tracta d'un fenomen complex i multifactorial que requereix una atenció integral amb un enfocament biopsicosociojurídic i investigació".

Així mateix, advoquen per garantir l'atenció de qualitat en tots els territoris, incloent zones rurals, i l'accés universal per a totes les persones sense discriminació per edat, gènere, classe social, origen, orientació sexual o situació de salut. A més, consideren fonamental fomentar una coordinació real entre administracions públiques per "assegurar una atenció integral, eficaç i sense barreres".

El manifest també recull la necessitat de comptar amb la participació de les persones amb addiccions i de la societat civil organitzada en el disseny i implementació de les polítiques de drogues, i continuar avançant en enfocaments basats en els drets humans i la justícia social, que reconeguin la dignitat i diversitat d'aquestes persones. "Les addiccions no són un problema individual, sinó que estan vinculades a causes socials i estructurals -insisteixen des de Patim i UNAD- i per això les polítiques de drogues han de ser integrals, i anar acompanyades de polítiques socials àmplies, dotades de recursos i amb una ferma voluntat política".