La Villa de El Toro celebra amb fervor la tradicional processó de Sant Roc

La Villa de El Toro, al cor de l’Alto Palancia, va prendre ahir els carrers per honrar el seu patró, Sant Roc, en el marc de les festes patronals del municipi.

Centenars de veïns es van reunir al voltant d’una imatge sagrada que es venera des de fa segles, participant en una processó que combina fe, tradició i sentiment de comunitat. Segons l’alcalde, José Arenes, “és una manifestació única que ens identifica com a poble. Fe i tradició es donen la mà en un acte que enguany ha desfilat per primera vegada en formació”.

L’alcalde també va posar en valor la implicació de tota la localitat en l’organització de la festa i va destacar el paper dels clavaris, responsables de coordinar el programa d’activitats. “Vull agrair especialment la presència de diputats, alcaldes i la Guàrdia Civil. Per a nosaltres és tot un honor que participen en la nostra festa”, va afegir Arenes.

Les celebracions continuen avui, amb un programa ple d’activitats i esdeveniments. L’alcalde va concloure: “En el nostre poble no hi ha treva per avorrir-se. Els carrers són festa i bullici, vida en estat pur d’un poble que ens apassiona i pel qual treballem cada dia per garantir un futur ple d’il·lusió”.

Sant Roc, una festivitat molt arrelada a la província de Castelló 

La festivitat de Sant Roc se celebra cada any el 16 d'agost. Aquesta data commemora la vida i obra d'aquest sant, venerat en la tradició catòlica com a protector contra la pesta i les malalties contagioses, així com patró dels pelegrins, els gossos, els invàlids i els cirurgians.

La història de Sant Roc es remunta a l'Edat Mitjana. Es creu que va nàixer a Montpeller, França, al voltant de l'any 1350, en el si d'una família noble. Després de quedar orfe, va decidir donar tots els seus béns als pobres i emprendre un camí de pelegrinatge cap a Roma. Durant el seu viatge, es va trobar amb diverses ciutats castigades per la terrible plaga de la pesta negra. En lloc de fugir, es va dedicar a cuidar els malalts i a obrar curacions miraculoses. La llegenda conta que ell mateix va contraure la malaltia i, per a no contagiar a ningú, es va retirar a un bosc. Allà, un gos d'un noble local li portava pa diàriament i llepava les seues nafres fins que es va curar.

Aquesta història del gos, unida a la seua dedicació als malalts, ha fonamentat la seua devoció al llarg dels segles. La seua figura és un símbol de caritat, sacrifici i fe, la qual cosa explica la gran quantitat de pobles i ciutats arreu del món que l'han adoptat com a patró, celebrant el seu dia amb gran devoció i diverses festivitats.