Redacció
El projecte Downtopía demostra el poder del teatre com a eina d'inclusió i creixement personal
Al cor de Castelló, el projecte Downtopía està demostrant que el teatre és un motor de canvi. Aquest grup, format per actors i actrius amb discapacitat intel·lectual del Centre de Dia de la Fundació Síndrome de Down de Castelló, utilitza l'escena com una poderosa eina d'inclusió, creixement personal i transformació social.
Downtopía és molt més que una activitat cultural. Com explica Asun Chiva, directora del Centre de Dia, és “un espai on les emocions troben un llenguatge i on cada persona pot brillar per si mateixa”. El projecte empra la pedagogia teatral i les tècniques de dramatització per a treballar l'expressió, el reconeixement d'emocions i l'alfabetització emocional.
Sandra Cañadas, professional del Centre i directora creativa, destaca el valor terapèutic i social de la iniciativa. “Cada assaig és un descobriment. No sols es tracta d'aprendre a representar una obra, sinó d'experimentar com la creativitat ajuda les persones a guanyar confiança, a comunicar-se millor i a sentir-se part activa de la societat”. El treball adquireix una major potencialitat, ja que les deu persones participants tenen grans necessitats de suport.
De l'escenari a la vida real
El repertori de Downtopía inclou quatre propostes amb un fort component humà i social, com són Resetead@s, Cuéntame..., Alas i Metamorfosis, a més de Recuérdame, que reflecteixen temes com els sentiments, el creixement personal i els relats de vida.
L'impacte del projecte s'evidencia en les paraules de Silvia, una de les actrius: “Quan actue em sent lliure, feliç i capaç. M'agrada ensenyar el que sé fer i que la gent veja que podem aconseguir moltes coses”. Les seues representacions han estat convidades en diversos escenaris, des d'actes propis de la Fundació fins a lliuraments de premis i jornades de sensibilització en centres escolars.
Amb sis mesos de preparació i assajos setmanals, Downtopía fomenta la inclusió social i trenca barreres, demostrant que “el teatre no entén d'etiquetes, sinó de persones”.
