"L'especialització és el futur de la professió, no podem saber de tot"

L'atenció a persones amb problemes de salut mental no és competència exclusiva de psiquiatres i psicòlegs. En aquest àmbit, la tasca de les infermeres i infermers especialistes en Salut Mental és clau, encara que siga desconeguda per a molts. Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra cada 10 d'octubre, la infermera Lorena Liñán parla del seu treball com a especialista en l'Equip d'Intervenció Comunitària Infantojuvenil (EICIJ) de l'Hospital Universitari de la Plana —a Vila-real—, missió que compagina amb la seua faceta investigadora i docent.

P:Quan va decidir que volia ser infermera de Salut Mental?

Liñán: Diria que la meua vocació té les seues arrels en la infància. Des de xicoteta, juntament amb la meua família, vaig viure de prop el que signifiquen proves, quiròfans i hospitalitzacions, i aqueixa experiència em va fer fixar-me en els qui cuiden. Amb els anys vaig decidir estudiar el Grau en Infermeria. Després, vaig tindre clar que volia dedicar-me a la salut mental i em vaig presentar a l'EIR per a formar-me com a especialista. Crec que el futur de la professió passa per l'especialització, perquè, a diferència del que sol pensar-se, no podem saber de tot.

“Treballar amb roba de carrer em permet reduir les barreres amb les persones que atenc”

P: En què consisteix el seu treball a l'Hospital de la Plana?

Liñán: Des de l'EICIJ, ajudem adolescents amb problemes de salut mental que, per diferents motius, tenen dificultats per a accedir o mantindre's en els dispositius convencionals d'atenció ambulatòria. Són joves que, a més del seu malestar, viuen situacions d'aïllament social, absentisme escolar o dinàmiques familiars vulnerables. El que més m'agrada del meu treball és la possibilitat d'acompanyar-los en la seua realitat diària, generant un vincle que els permeta confiar i avançar. També valore el poder treballar amb roba de carrer. Això permet reduir les barreres amb les persones que atenc.

P:En l'actualitat, es té molt present la importància de la salut mental. Creu que la ciutadania coneix i valora el paper de la infermera en aquest àmbit?

Liñán:Cada vegada més, però encara queda molt camí. La base del problema és que moltes persones encara no saben realment què fem les infermeres i, si no es coneix el nostre treball, és encara més difícil comprendre què aporta una especialista en salut mental. Les persones comencen a entendre el nostre treball quan entren en contacte directe amb nosaltres, però necessitem més visibilitat.

“Que el creixement de la nostra especialitat siga ràpid o lent dependrà de les decisions polítiques i de gestió”

P:En la pròxima convocatòria de l'EIR s'oferiran 23 places d'Infermeria de Salut Mental a la Comunitat Valenciana, 356 a nivell nacional. Són suficients?

Liñán:És un pas avant, però aquestes xifres encara són insuficients. Hi ha una necessitat social a la qual només es pot respondre amb més professionals qualificades. No podem cobrir els serveis de salut mental sense un increment clar de les places formatives. Per a això, també és fonamental que es creen més llocs de treball específics per a especialistes, de manera que les residents puguen incorporar-se i donar continuïtat a les cures. Que el creixement de la nostra especialitat siga ràpid o lent dependrà de les decisions polítiques i de gestió.

P:Vosté és sòcia de l'Associació Espanyola d'Infermeria de Salut Mental (AEESME). Per a elaborar el cartell del Dia Internacional de la Infermeria de Salut Mental, aquesta entitat va convocar un concurs en el qual va resultar guanyadora. Podria explicar-nos el significat del seu disseny?

Liñán:En el cartell he volgut representar les eines bàsiques que tenim les infermeres especialistes en salut mental: escolta activa, presència, acompanyament, humanitat, curiositat… Moltes són silencioses, no fan soroll i en moltes ocasions semblen invisibles, però estan sempre ací, sostenint la cura. És un homenatge al treball que realitzem i que, només quan et toca rebre'l, comprens la importància que té. Com a membre de l'AEESME, vull destacar la defensa de l'especialitat que l'associació fa des de 1983, treballant amb un fort compromís ètic i social.

P: A més d'infermera de Salut Mental, també és doctoranda de la Universitat Jaume I (UJI) i docent en l'acadèmia d'infermeria SalusPlay. Com interactuen aquestes tres facetes?

Liñán:Aquestes tres facetes es retroalimenten. La pràctica assistencial em manté en contacte amb la realitat, amb el que els està passant i necessiten les persones. La investigació em permet qüestionar, analitzar i generar nou coneixement. I la docència em dona l'oportunitat de continuar aprenent, transmetre la meua pròpia experiència i animar futurs companys i companyes a mirar els problemes de salut mental de manera humana i lliure d'estigmes. A més, la docència em permet acompanyar i formar els qui decideixen preparar-se per a l'examen EIR. Com vaig llegir una vegada, “ensenyar és aprendre dues vegades”.

P: Entre altres qüestions, ha reflexionat sobre el poder del llenguatge a l'hora d'estigmatitzar persones amb problemes de salut mental. Per a acabar, podria donar algunes claus per a evitar aquest efecte negatiu?

Liñán: El llenguatge que utilitzem influeix directament en com entenem, tractem i acompanyem les persones. No és el mateix preguntar “què té?” que “què li ha passat?”. El llenguatge no és només una manera de descriure el món, també és una manera de construir-lo. Quan canviem el llenguatge, canviem també la mirada i, amb això, la forma en què cuidem. Fa uns anys parlava de “pacients” i hui parle de “persones”. Pot paréixer un matís xicotet, però marca una gran diferència: el primer col·loca algú en un paper passiu i el segon li retorna protagonisme."