29 de Novembre, Dia Sense Joc d'Atzar, Alerta Roja en Salut Pública

Amb motiu de la celebració del Dia Sense Joc d'Atzar el 29 de novembre, abordem els desafiaments crítics que planteja la ludopatia i la influència de les noves regulacions a la Comunitat Valenciana.

Per a això, hem entrevistat a Mariano Chóliz, catedràtic de Psicologia Bàsica de la Universitat de València, director de la Unitat d’Investigació “Joc i Addiccions Tecnològiques” i assessor de Patim.

Junt a ell, aprofundim en com l'entorn digital facilita la iniciació al joc entre menors i analitzem la responsabilitat de les institucions davant aquesta problemàtica. Chóliz, una de les veus més autoritzades en la prevenció d’addiccions, és contundent en valorar els recents canvis legislatius: “Els canvis en la Llei Valenciana del Joc són un retrocés en termes de salut pública”.
Insta a prohibir la publicitat sobre esdeveniments esportius a través d'internet i xarxes socials, així com tècniques de màrqueting com els ‘bons de benvinguda’ pel seu impacte directe en els joves.
Considera “injustificable” l’eliminació de la distància entre salons de joc i centres escolars, una mesura que, segons l'expert, debilita la protecció dels menors.

 
P- Quan parlem de jocs d'atzar o apostes, és important entendre en quin punt l'ús recreatiu es converteix en un comportament problemàtic. Quins senyals o límits haurien d'alertar-nos sobre un possible risc?

CHÓLIZ: En primer lloc, caldria distingir entre jocs d'aposta, que són tots els jocs en què s'arrisca diners per aconseguir-ne més, i jocs lúdics, en què un juga per divertir-se i passar l'estona; en el joc lúdic s'inclouen també els videojocs. Quan es parla de jocs d'aposta o d'atzar estem parlant de loteries, màquines, joc en línia, casino, etc. En aquests casos la diversió és el menys important: la gent juga per guanyar diners.

Els senyals d'alarma són diversos: demanar diners per apostar, malestar quan no es pot deixar de jugar, necessitat d'apostar cada vegada més, tornar un altre dia a jugar per recuperar les pèrdues, problemes familiars, escolars o laborals ocasionats pel joc, etc.

 
P- Per què el joc d'atzar pot generar addicció si, en teoria, no implica una substància?

CHÓLIZ: Et respondria amb la definició de l'Associació Nord-americana de Psiquiatria (APA): perquè afecta els sistemes cerebrals de recompensa de la mateixa manera que ho fan les drogues i perquè la simptomatologia clínica de qui pateix aquest problema (tolerància, síndrome d'abstinència, dificultat per deixar de jugar, etc.) és molt similar a les de les drogodependències.

No obstant això, cal insistir que, encara que cap joc està exempt de risc, no tots tenen el mateix potencial addictiu. Mentre que les loteries tradicionals tenen poc risc, les escurabutxaques o el joc en línia són realment perillosos.

 
P- Les tàctiques utilitzades per les cases d'apostes, particularment en plataformes digitals, estan dissenyades per mantenir l'atenció del jugador. En quina mesura aquestes estratègies persuasives són responsables de fomentar l'addicció al joc?

CHÓLIZ: L'atenció és important, sens dubte, però el que és veritablement rellevant és quan aquests senyals s'associen als guanys, la qual cosa no pot passar si no es juga. Així, aquests senyals tenen poca importància per a les persones que no juguen. El que fan aquestes tàctiques és indicar al jugador que el guany és a prop i que ha de continuar jugant per aconseguir-lo. Aquí està el problema, perquè com més es juga, més probabilitat hi ha que qui guanyi sigui la casa.

 
P- La promoció del joc està suscitant un debat sobre el seu impacte en diferents segments de la població, especialment entre joves i adolescents. Com s'hauria de regular la publicitat del joc, en particular aquella vinculada amb esdeveniments esportius?

CHÓLIZ: La publicitat del joc en línia ja està regulada mitjançant el Reial Decret 958/2020, però hi ha diversos elements molt importants que caldria corregir. En primer lloc, prohibir la publicitat a través d'Internet i xarxes socials, ja que arriba directament als joves. Però també caldria prohibir tècniques de màrqueting, com els bons, ja que inciten al joc per part de persones que, d'una altra manera, no s'hi implicarien.

Cal dir que aquests dos elements ja estaven en part regulats pel Reial Decret de publicitat, però van ser recorreguts per les empreses del joc davant la justícia i el Tribunal Suprem, per raons, al meu entendre, incorrectes pel que fa a qüestions psicològiques, va eliminar els articles en els quals es regulava tant la publicitat a Internet com els bons.

 
P- En una societat cada vegada més digitalitzada, quin paper juguen les xarxes socials i els videojocs amb micropagaments o caixes de botí en la iniciació al joc d'atzar?

CHÓLIZ: El de les xarxes socials ja l'hem comentat, ja que tenen una enorme influència en l'opinió pública, també en el joc. I respecte a les caixes botí, tot i que sens dubte poden tenir relació amb el joc excessiu, ja que és una demostració que apostant es pot aconseguir el que es vol (una arma per a un avatar, etc.), no es tracta pròpiament de joc d'apostes, a no ser que l'element aconseguit en la caixa botí es pugui bescanviar per diners o apostar-lo posteriorment.

 
P- L'eliminació de la distància mínima entre els salons de joc i els centres educatius a la Comunitat Valenciana ha suscitat una gran preocupació. Què opina d'aquesta mesura?

CHÓLIZ: La supressió de la distància mínima de 850 metres entre locals de joc i centres educatius és, al meu parer, injustificable. Aquesta mesura no sols és un greu retrocés en termes de salut pública, sinó que, a més, és totalment innecessària. L'objectiu de la distància era protegir els menors i els joves, i la seva eliminació ens exposa a un major risc d'increment de la ludopatia entre aquests segments.

 
P- Com valora, en el seu conjunt, els canvis introduïts en la Llei de Regulació del Joc i Prevenció de la Ludopatia de la Comunitat Valenciana?

CHÓLIZ: Crec que els canvis legislatius implementats no milloren la situació. De fet, en alguns aspectes, com el que ja he comentat de les distàncies, són un clar retrocés en la protecció de la salut pública, ja que beneficien els interessos de la indústria del joc per sobre de la prevenció. El meu temor és que, amb aquests canvis, la Comunitat Valenciana es converteixi en un pol d'atracció per al joc patològic.