Redacció
Després d'una de les campanyes arrosseres més perilloses econòmicament de les últimes dècades, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) ha traslladat un conjunt de mesures urgents a Brussel·les per recuperar la rendibilitat del cultiu. Una delegació, encapçalada per Cristóbal Aguado, s'ha reunit amb europarlamentaris espanyols i la Representació Permanent d'Espanya (REPER) per a pressionar per tres punts fonamentals: l'obligatorietat d'etiquetar l'origen UE/no UE de l'arròs, l'activació d'una clàusula de salvaguarda automàtica i l'actualització dels aranzels.
Respecte a l'etiquetatge, AVA-ASAJA aprofita el consens ja assolit entre productors i industrials per demanar que es faça obligatori distingir l'arròs asiàtic, evitant així confusions amb el producte valencià que ha estat explotat comercialment. Pel que fa al mecanisme de defensa, l'associació exigeix que el llindar d'activació siga de 200.000 tones anuals per a les importacions lliures d'aranzel procedents dels països EBA (sobretot Cambodja i Myanmar), ja que s'ha comprovat que volums superiors enfonsen els preus fins a un 15%. Aguado qualifica de "tomadura de pèl" les propostes actuals que situen el límit a 600.000 o 700.000 tones.
Així mateix, es reclama l'actualització dels aranzels, estancats des de fa 21 anys (entre 2004 i 2006), sense tindre en compte la inflació. L'associació considera "insolidari" que la UE priorite acords amb dictadures com Cambodja i Myanmar, que violen drets humans, en detriment del sector productiu europeu, que veu com gairebé un milió de tones entren sense aranzel. L'objectiu final és que la Generalitat i els països productors de l'arròs generen una minoria de bloqueig per a aconseguir un mecanisme realment operatiu.
