Redacció
El govern de la Generalitat Valenciana ha marcat una postura ferma en defensa de la indústria de Castelló. El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, s'ha reunit amb la patronal ASCER per a analitzar el nou marc regulatori ambiental que prepara la Unió Europea. La conclusió ha estat clara: qualsevol avanç en sostenibilitat ha de ser "tècnicament viable, ordenat i econòmicament assumible" per a no posar en risc un sector que és el motor econòmic de la província.
La preocupació de l'Administració i de la patronal se centra en el document conegut com a CER BREF, la guia europea de Millors Tècniques Disponibles que s'aprovarà previsiblement al febrer de 2026. Este nou reglament imposarà límits d'emissió molt més estrictes, obligant les empreses a fer inversions milionàries en sistemes de tractament de gasos. Segons Martínez Mus, des de la Comunitat Valenciana s'està pressionant perquè estos límits no siguen "inassequibles", defensant un enfocament que permeta a les fàbriques seguir sent competitives en el mercat internacional.
L'impacte social d'esta normativa és majúscul, ja que el sector ceràmic dóna ocupació a més de 70.000 persones, principalment a les comarques castellonenques. Actualment, hi ha 111 instal·lacions actives sotmeses a Autorització Ambiental Integrada, però la crisi de costos energètics i la caiguda de la demanda ja han deixat 44 plantes inactives. Este escenari de fragilitat fa que la pressió reguladora europea es veja com una amenaça directa per a la supervivència de les xicotetes i mitjanes empreses del taulell.
Una vegada s'aprove definitivament el CER BREF, s'obrirà un període de quatre anys per a revisar totes les autoritzacions ambientals. Per este motiu, la Generalitat aposta per un model d'implantació progressiva amb calendaris realistes, seguint l'exemple d'altres sectors industrials. L'objectiu final, tal com ha conclòs el conseller, és que la indústria puga complir amb el medi ambient sense desaparéixer, garantint que la sostenibilitat es construïsca des del diàleg i no des de la imposició administrativa.
