Redacció
La lluita contra la despoblació a les comarques de l'interior de Castelló s'enfronta a un nou obstacle logístic. La presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, ha mantingut una reunió d'urgència aquest divendres amb el secretari autonòmic de Política Institucional, Carlos Gil, i el director general d'Administració Local, José Antonio Redorat, per a abordar la greu amenaça de l'exclusió financera que pateixen les localitats més xicotetes de la província.
La preocupació principal de l'executiu provincial resideix en el fet que el contracte actual que garanteix la presència de caixers automàtics en pobles sense sucursal —un servei heretat de la legislatura passada— finalitza aquest mes de gener de manera escalonada i no admet més pròrrogues. Segons ha explicat Barrachina, disposar d'un caixer "va molt més enllà d'una prestació bàsica; és fixar població i garantir qualitat de vida", especialment per a la gent gran que resideix a l'interior i té dificultats per a desplaçar-se a altres localitats per a realitzar gestions tan senzilles com traure efectiu.
Durant la trobada, la presidenta ha criticat durament el bloqueig de la llei estatal des de l'any 2024, una normativa que hauria de garantir el servei bancari en zones en risc d'exclusió. Des de la Diputació es lamenta que l'executiu central no haja destinat recursos per a evitar la clausura d'oficines, el que obliga ara a la Generalitat i a la pròpia Diputació a estudiar fórmules alternatives per a mantindre operatius els caixers en els 135 municipis de la província.
Davant d'aquesta situació, Barrachina ha refermat el seu compromís amb el programa "Pobles amb Futur", una estratègia integral que busca que viure en l'àmbit rural no siga una barrera. Aquesta iniciativa ja inclou millores en seguretat amb els guardes rurals, el transport a demanda o les unitats de conciliació familiar, però ara se centra en el repte d'assegurar que cap veí es quede arrere per la falta de serveis financers.
La institució provincial s'ha compromés a ser "l'altaveu d'aquesta injustícia" i a continuar treballant conjuntament amb el Consell per a dissenyar un nou pla d'acció que incremente els recursos i asegure que el món rural castellonenc no perda un dret que es considera fonamental per a la seua supervivència econòmica.
