Ricardo Villalba
La Diputació de Castelló ha decidit liderar la defensa del sector pesquer provincial davant el que considera un "excés de traves i burocràcia" imposat pel nou Reglament Europeu de Control de la Pesca. El Govern Provincial presentarà una moció en el ple del pròxim 20 de gener per a exigir al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació que rectifique les recents obligacions que afecten directament la flota de proximitat del Mediterrani.
El punt més polèmic de la nova normativa, en vigor des del 10 de gener, és l'obligació per als vaixells de 12 metres o més de realitzar un preavís electrònic d'entrada a port amb dues hores i mitja d'antelació. El vicepresident de la institució i responsable de Pesca, Andrés Martínez, ha titllat aquesta mesura d'«inassumible» i «allunyada de la realitat». Martínez explica que moltes embarcacions de la província pesquen a tot just mitja hora de la costa, per la qual cosa haver de notificar l'arribada amb tant de temps els obliga a deixar de pescar en plena jornada.
A més del temps d'espera, la moció també posa el focus en el Registre Diari de Captures. Fins ara, els pescadors només havien d'informar de les captures que superaven els 50 quilos per espècie. Amb el nou marc regulador, aquest llindar desapareix i és obligatori anotar cada espècie des del primer quilo, un fet que augmenta la càrrega administrativa del patró i la tripulació en detriment de la seua labor en la mar.
Des de la Diputació alerten que aquestes mesures no fomenten una pesca més sostenible, sinó que generen una incertesa administrativa desproporcionada. El sector tem que qualsevol error formal en les dades puga acabar en sancions greus, tot i no haver comés cap infracció material en les captures. "No podem permetre que es burocratitze encara més un sector que ja és difícil de per si mateix i que és un pilar de la nostra identitat i economia", ha subratllat Martínez.
Amb aquesta iniciativa, la institució provincial demana a l'Executiu central que actue davant la Unió Europea per a flexibilitzar les exigències i adaptar-les a la idiosincràsia de la mar Mediterrània, on les jornades no són grans marees llunyanes, sinó eixides diàries condicionades pel temps i la proximitat del port.
