AVA-ASAJA reclama una interprofessional i normes específiques del caqui per a reduir el malbaratament alimentari

 La AVA-ASAJA ha reclamat al Ministeri d’Agricultura l’aprovació de normes de comercialització específiques per al caqui, similars a les que ja existixen per als cítrics o les pomes, amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari que patix este cultiu.

La petició es va formular durant la sectorial del caqui celebrada a la Finca Sinyent amb l’assistència d’un centenar de productors. Segons l’organització, en molts camps els destríos superen el 40% de la producció, principalment per defectes estètics en la pell que no afecten la qualitat organolèptica del fruit.

El president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha advertit que, en no existir una norma específica a Espanya ni a la Unió Europea, el caqui ha de complir criteris genèrics de fruites i hortalisses que no s’adapten a les seues particularitats. L’organització considera necessari obligar a donar eixida comercial a fruits amb ratlles o taques superficials, sempre que siguen aptes per al consum.

Proposta d’una interprofessional

Tenint en compte que la Comunitat Valenciana concentra el 90% de la producció i comercialització del caqui espanyol i europeu, AVA-ASAJA ha defensat la creació d’una interprofessional pròpia que impulse normes específiques i promoga el consum de fruita amb imperfeccions estètiques.

L’organització compara la situació amb campanyes de conscienciació com la del plàtan de Canàries i recorda que la pell del caqui no es consumix, per la qual cosa les taques no haurien de suposar el seu rebuig comercial.

Campanya “agredolça”

Després de la complicada campanya de 2024, marcada per la DANA en plena recol·lecció, el balanç de 2025 ha sigut qualificat d’“agredolç”. Els preus en origen s’han estabilitzat entre 0,40 i 0,65 €/kg, xifres que permeten cobrir costos, encara que nombroses explotacions han patit pedregades, excés d’humitat i plagues.

Les primeres estimacions situaven la producció en 300.000 tones, però els temporals la van reduir en un 20%. El cotonet ha tornat a ser la principal plaga, junt amb mosques blanques, taques foliars i el trips de Sud-àfrica.

AVA-ASAJA ha reclamat l’autorització de més matèries fitosanitàries i solucions biològiques eficaces i viables econòmicament, com la cria massiva del parasitoide Anagyrus fusciventris per a combatre el cotonet.

L’organització insistix que la viabilitat del sector passa per reduir el malbaratament, millorar la regulació comercial i reforçar la coordinació entre productors per a garantir el futur del cultiu del caqui.