Sis coses amb les quals has d'anar amb compte en un dia de platja

La picada del peix escorpí i de la medusa, les pues dels eriçons de mar, un tall de digestió o les otitits són alguns dels riscos més freqüents a les platges i piscines

General03 de agosto de 2020 REDACCIÓ
unnamed (2)
fundacionio.org

Les platges són, sens dubte, un de les destinacions favorites per a gaudir de les vacances. I enguany no és una excepció, malgrat  la situació actual provocada per la pandèmia de la COVID-19.

Així doncs, en aquestes destinacions no solament hem d'anar amb compte per a respectar les mesures sanitàries necessàries contra el coronavirus, sinó que hem d'anar amb compte amb diversos aspectes que, de no fer-ho, poden desbaratar-nos el dia de platja.

PICADA DE PEIX ESCORPÍ

Aquest peix és conegut per diversos noms, ja que segons la regió d'Espanya on ens trobem se'l coneixerà com a faneca brava, escarapote, sabirón. Té un verí a les seues espines que s'irradia ràpidament i aconsegueix el màxim a la mitja hora, però sabem que la seua toxina és termolábil i s'inactiva amb la calor. Per això és recomanable que submergim la zona afectada en aigua calenta (a uns 45º) durant aproximadament uns 60-90 minuts. A més, podem aplicar amoníac al 3-5% ja que aquest element neutralitza el verí, però aquesta solució solament és útil si l'apliquem en els primers minuts després de la picada. Passat el dolor inicial, comprovarem si alguna de les espines s'ha quedat clavada per a retirar-la.

Cóm podem evitar aquesta picada? Es tracta d'un peix que viu semienterrat en l'arena de la platja. Per això, la millor manera d'evitar-la és ficar-se en l'aigua amb fanequeres o sabatilles aquàtiques o caminar arrossegant lleugerament els peus, de manera que evitarem trepitjar de ple sobre les espines de la seua aleta dorsal.

TALL DE DIGESTIÓ

El tall de digestió com a tal no existeix. El que popularment es coneix amb aquesta expressió és en realitat un xoc per la diferència de temperatura que en medicina es denomina "hidrocució". Pot provocar un desmai que, en ocórrer en l'aigua, sol tindre conseqüències fatals.

Podem evitar-ho? Hem d'adaptar el nostre cos de manera progressiva al canvi de temperatura, per la qual cosa ens introduirem a poc a poc en la mar banyant zones clau com el clatell o l'abdomen.

BURXADA PER ERIÇÓ DE MAR

Aquests animals solen viure en les zones rocoses. Afortunadament no totes les espècies posseeixen toxines verinoses en les seues pues, així que en general no anirà més enllà d'una molesta burxada. Les pues dels eriçons de mar es trenquen amb freqüència. Per això, si trepitgem un és més que probable que se'ns queden clavades vàries. Hem d'assegurar-nos de retirar-les totes amb cura, i sol facilitar aquesta tasca submergir durant uns minuts la zona afectada en aigua temperada amb sal.

PICADA DE MEDUSA

La perillositat de la medusa dependrà de l'espècie a la qual pertanga, ja que algunes d'elles són fins i tot inofensives.

Què fer si ens pica? El primer serà retirar les restes que se'ns hagen pogut quedar pegats amb ajuda d'una cosa tan senzilla com una pala de jugar en l'arena, i llavar abundantment la zona amb aigua de mar. A continuació, s'aplicarà gel en la zona i, després d'ell, una mescla de bicarbonat i aigua de mar a parts iguals.

DERMATITIS PER ANEMONE

Les anemones o fideus de mar són animals marins que viuen adherits a les roques o a la pròpia arena i que posseeixen uns tentacles que poden produir reaccions de tipus urticària quan entrem en contacte amb ells. Ténen un verí que no és molt nociu per a l'ésser humà, però pot produir una espècie de coïssor en la pell durant algunes setmanes.

Què fer si toquem alguna anemone? Devem retirar amb aigua salada els tentacles en cas que s'hagen quedat pegats a la nostra pell, encara que això és una cosa poc comuna. Inicialment podem aplicar vinagre en la zona per a calmar aqueixa lleugera coïssor.

OTITIS DEL NADADOR

Al voltant del 80% de les otitis externes a l'estiu són causades per bacteris o fongs que es troben en platges i piscines. I la major part de les vegades el motiu és que l'aigua es queda retinguda durant hores en el canal auditiu. Pot també que aqueixos bacteris es troben ja en la pròpia oïda, i aprofitant aqueixa humitat i la calor provoquen la infecció. Són molt més habituals pel bany en piscines que en platges.

El tractament de les otitis ha de ser sempre prescrit per un professional sanitari que valorarà cada cas de manera individual.

Però, com podem previndre-la? És molt important assecar-nos després del bany amb cura les oïdes utilitzant una tovallola, i fins i tot inclinant el cap cap a tots dos costats per a facilitar l'eixida de l'aigua de les oïdes.

Te puede interesar
Lo más visto