Redacció
La Vila Romana del Benicató, situada a Nules, afronta la seua transformació amb un projecte que combina excavació, conservació i museïtzació per convertir-se en un espai clau per entendre la romanització del litoral de Castelló. Les actuacions, iniciades el passat 12 de gener, suposen la intervenció més ambiciosa realitzada fins ara en este Bé d’Interés Cultural, datat entre els segles I aC i V dC.
El projecte està promogut per l’Ajuntament de Nules i finançat amb fons europeus Next Generation a través del Ministeri de Turisme. Els treballs han sigut adjudicats a la UTE Vila Romana del Benicató i a l’empresa Arko10, encarregades respectivament de les actuacions arqueològiques i de la construcció del futur centre d’interpretació, que es troba en fase avançada a falta d’uns dos mesos per a la seua finalització.
Les tasques de camp compten amb un equip d’una vintena d’operaris i cinc tècnics especialitzats, sota la direcció d’Ana Miguélez, Pablo Medina, Esperança Huguet i José F. Albelda. Des de l’inici de les obres, la superfície excavada ha passat de 1.600 a més de 3.600 metres quadrats, amb la incorporació de nous espais que permeten conéixer millor l’estructura del jaciment.
Entre els elements més destacats es troba un pati amb 20 columnes i una bassa central, al voltant del qual s’organitzen prop de 40 estances. A més, s’han identificat restes de banys privats, àrees de producció agrícola i vinícola, així com grans recipients per a l’emmagatzematge d’aliments. Les investigacions han permés documentar fins a quatre fases d’ocupació, amb noves dependències, canals d’aigua i una entrada monumental amb pòrtic fins ara desconeguda.
Els materials recuperats, com ceràmiques, peces metàl·liques o restes òssies, es tracten en un laboratori habilitat al nucli urbà de Nules. Paral·lelament, els treballs de restauració inclouen la consolidació de les estructures i la recreació d’espais per facilitar la seua interpretació.
La fase final del projecte contempla la instal·lació de rèpliques de mosaics, recorreguts visitables i nova senyalètica. Excavada per primera vegada en 1956, la vila es perfila ara com un dels principals espais patrimonials de la província per a la divulgació del passat romà.
