RedaccióLes principals entitats representatives dels sectors del raïm de taula i del nispro de la Comunitat Valenciana han reclamat una reducció estructural i permanent dels mòduls fiscals de l’IRPF per tal de garantir la viabilitat econòmica d’estos cultius.
La petició ha sigut traslladada a la Conselleria d’Agricultura a través d’un escrit conjunt signat per La Unió Llauradora i Ramadera, ASAJA Alicante, Cooperatives Agro-alimentàries, Fexphal, la DOP Uva de Mesa Embolsada del Vinalopó i la DOP Níspero de Callosa d’en Sarrià.
Les organitzacions demanen que l’índex de rendiment net de l’IRPF es fixe de manera permanent en el 0,20 tant per al raïm de taula com per al nispro, davant dels actuals 0,32 i 0,37. En el cas del raïm de taula embossat del Vinalopó amb Denominació d’Origen Protegida, reclamen fins i tot un índex reduït del 0,16, argumentant que suporta uns costos de producció molt més elevats.
El sector considera que els actuals mòduls fiscals no reflectixen la realitat econòmica d’unes produccions caracteritzades per un fort component artesanal, una elevada necessitat de mà d’obra i un increment constant dels costos.
Entre els principals factors que han reduït la rendibilitat destaquen les pujades del salari mínim, l’encariment de l’energia, l’aigua, els fertilitzants i els productes fitosanitaris, així com les exigents tasques manuals que requerixen estos cultius.
En el cas del raïm de taula, les organitzacions recorden que diversos estudis, entre ells un elaborat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, conclouen que l’actual mòdul fiscal no s’ajusta als beneficis reals de les explotacions.
Pel que fa al nispro, el sector destaca la importància econòmica d’este cultiu a la comarca de la Marina Baixa, especialment en municipis com Callosa d’en Sarrià, Altea, Bolulla, Polop i la Nucia.
Actualment, el nispro ocupa més de 1.000 hectàrees i dona suport a prop de 1.200 llauradors, en una activitat marcada per l’elevat cost de les tasques manuals d’aclarida, recol·lecció i envasat.
Les organitzacions signants alerten que la falta de rendibilitat pot provocar l’abandonament progressiu d’estos cultius, amb conseqüències econòmiques i socials importants per a les zones productores. Per això, defenen un sistema fiscal més ajustat a la realitat del camp i que aporte estabilitat al sector.
