RedaccióL’escriptor valencià i Premi Nacional de Narrativa 2025, Paco Cerdà, i la catedràtica de la Universitat Jaume I de Castelló Eloísa Nos Aldás van participar este dijous a Catarroja en una nova sessió del cicle Diálogos sin Fronteras, organitzat per la Fundació Exodus, per reflexionar sobre la memòria col·lectiva, la convivència i els reptes socials actuals.
La trobada, celebrada al saló d’actes de Florida Universitària, va portar per títol Relatos del pasado, retos del presente i va abordar com els relats sobre el passat continuen condicionant els debats socials i polítics del present, especialment en un context marcat per la polarització i els discursos d’odi.
Durant la conversa, Paco Cerdà va defensar que “el passat no passa” i va plantejar tres formes possibles de relacionar-se amb la memòria col·lectiva: deixar-la “en formol”, reinterpretar-la des d’una mirada més madura o assumir-la “com una pedra a la sabata” que recorde els errors comesos per la societat.
L’autor va advertir dels riscos de banalitzar el dolor o simplificar processos històrics i va posar com a exemple espais de memòria com el paredó de Paterna. “Potser incomoda mirar-lo, però és necessari que ens acompanye”, va assenyalar durant el debat.
Per la seua part, Eloísa Nos va reivindicar la necessitat de construir relats “polifònics” i més humanitzadors, capaços d’incorporar les “històries en minúscula” per entendre millor els grans processos històrics. La professora de l’UJI va insistir també en la importància de la comunicació per afavorir la convivència i evitar la deshumanització dels discursos públics.
La sessió va aprofundir igualment en el paper de la literatura i la comunicació com a eines per generar empatia i consciència crítica. En este sentit, Cerdà va definir la literatura com “el territori de les emocions” i va explicar que bona part de la seua obra naix de relats personals o perifèrics que permeten entendre contextos històrics més amplis.
Tots dos participants van coincidir a alertar sobre “l’aliança molt perillosa” entre la desesperança i els discursos d’odi, assegurant que l’actual context social afavoreix l’expansió de narratives polaritzadores.
Malgrat això, Paco Cerdà també va reivindicar l’existència d’espais d’esperança col·lectiva i va assenyalar el feminisme i la sostenibilitat com dos dels grans moviments transformadors actuals.
L’acte va concloure amb una crida al diàleg i a l’escolta activa com a eines per reforçar la convivència democràtica. “Cal escoltar més i parlar una miqueta menys”, va afirmar Cerdà, mentre Eloísa Nos va recordar que “la pau comença per comunicar-la”.
