
La Comunitat Valenciana consolida el seu lideratge en turisme nàutic amb una valoració de 8,6 sobre 10
Quatre de cada deu usuaris de les activitats nàutiques són visitants internacionals, principalment de França, el Regne Unit i Itàlia



La Comunitat Valenciana reforça la seua posició com un dels principals referents del turisme nàutic del Mediterrani després dels resultats de l'Estudi de la demanda turística i excursionista nàutica 2025, elaborat per Turisme Comunitat Valenciana a través del programa Creaturisme.
L'informe, realitzat a partir de 417 enquestes en destinacions nàutiques de les tres províncies, confirma el pes estratègic d'este segment turístic, que cada vegada atrau més visitants interessats en les activitats vinculades amb la mar.
Una de les dades més destacades és que dos de cada tres visitants asseguren que la possibilitat de practicar activitats nàutiques va ser determinant a l'hora d'escollir la Comunitat Valenciana com a destinació turística.
A més, el territori obté una valoració global de 8,6 sobre 10, mentre que l'índex de recomanació arriba al 63,3 %, una xifra que situa la Comunitat Valenciana entre les destinacions millor valorades pels amants del turisme nàutic.
Un visitant internacional, format i amb una elevada capacitat de despesa
L'estudi també posa de manifest el fort pes del mercat internacional, ja que el 41,8 % dels usuaris procedixen de l'estranger, principalment de França, el Regne Unit i Itàlia.
El perfil majoritari correspon a persones d'uns 43,7 anys de mitjana, amb un alt nivell formatiu, ja que el 61,4 % disposa d'estudis universitaris, i amb una situació econòmica favorable.
Pel que fa a l'impacte econòmic, el turisme nàutic destaca especialment per la seua capacitat de generar riquesa. El gasto mitjà se situa en 129,9 euros per persona i dia, una xifra que encara augmenta en el cas dels turistes internacionals.
A més, un de cada tres visitants prolonga la seua estada durant més de dues setmanes, un fet que contribuïx a desestacionalitzar l'activitat turística i a repartir millor els beneficis econòmics entre els diferents territoris.
La costa, la tranquil·litat i la gastronomia, entre els grans atractius
Entre els aspectes millor valorats pels visitants destaquen la bellesa del litoral, la seguretat, la tranquil·litat de la mar, la qualitat de les infraestructures portuàries i la gastronomia mediterrània.
L'estudi també identifica tres grans perfils de visitants. El més nombrós és el perfil nàutic pur, que representa el 50,2 % de la demanda i que viatja principalment per a practicar activitats relacionades amb la mar.
El seguixen el perfil comprador, amb un 37,4 %, i el perfil actiu, que combina les activitats nàutiques amb experiències culturals, gastronòmiques i d'oci.
Amb esta investigació, Turisme Comunitat Valenciana busca oferir noves eines als clubs nàutics, empreses i professionals del sector per a continuar adaptant l'oferta a les necessitats dels visitants i reforçar la competitivitat d'un producte turístic que continua guanyant pes any rere any.




El PSPV proposa un nou mapa sanitari per adaptar l'atenció sanitària al creixement de Castelló

La Diputació impulsa la reobertura del Balneari de Benassal amb l'objectiu de convertir-lo en un referent del turisme d'interior

Castelló mobilitza bombers i dos vehicles per a reforçar l’extinció de l’incendi de Tírig

Catí, confinat per l’avanç de l’incendi de Tírig mentre s’estabilitzen els focs de Culla i la Serra d’en Galceran
El CECOPI ordena el confinament de Catí davant l’evolució de l’incendi de Tírig, que manté dos focus actius i concentra els principals esforços d’extinció. Els incendis de Culla i la Serra d’en Galceran ja estan estabilitzats i els veïns desallotjats poden tornar a les seues cases.

Evolució favorable dels incendis de Castelló, amb 150 efectius i 17 mitjans aeris mobilitzats
Els incendis forestals declarats a Culla, Tírig, la Serra d’en Galceran i la Salzadella evolucionen favorablement després d’una nit de treball dels equips d’extinció. La Serra d’en Galceran continua confinada i 91 veïns han sigut desallotjats de les seues masies.

