La ludopatia ja no respon al perfil clàssic que molts imaginen. Hui, qui demana ajuda sol tindre feina, manté una vida aparentment normal i amaga durant anys una addicció que va començar molt abans. Segons un estudi elaborat per Patim, nou de cada deu persones ateses per joc patològic van iniciar-se en les apostes abans de complir els 18 anys, tot i que la majoria no arriba a tractament fins passada la trentena.
L'informe, elaborat a partir de més de vint anys d'atenció especialitzada a prop de 600 pacients de la Comunitat Valenciana, dibuixa un canvi profund en el perfil de les persones afectades. Les apostes esportives i el joc en línia han desplaçat les màquines escurabutxaques com a principal porta d'entrada entre els menors de 35 anys, encara que totes dues modalitats continuen convivint.
Un dels aspectes que més preocupa els especialistes és que la ludopatia cada vegada apareix menys sola. El 64,47 % dels pacients presenta també problemes de salut mental o altres addiccions, especialment el consum d'alcohol i cocaïna, una combinació que complica el tractament i incrementa el risc de cronificació.
El president de Patim, Francisco López i Segarra, explica que el perfil predominant és el del que denominen "pacient funcional": persones que continuen treballant, mantenen responsabilitats familiars i aparenten una vida estable mentre l'addicció avança de manera silenciosa. Aquesta normalitat aparent provoca que moltes famílies detecten el problema quan les conseqüències econòmiques o personals ja són molt greus.
Les dades econòmiques també reflecteixen la magnitud del problema. Un de cada quatre pacients acumula deutes superiors als 25.000 euros, mentre que prop del 60 % dels problemes judicials estan relacionats amb furts o robatoris comesos per mantindre l'activitat de joc.
L'estudi també evidencia una important bretxa de gènere. Entre 2023 i 2025, el 95 % de les persones ateses van ser homes, encara que Patim adverteix que moltes dones arriben molt més tard als recursos terapèutics a causa de l'estigma social i perquè sovint la ludopatia queda amagada darrere de quadres d'ansietat, depressió o soledat.
L'expansió de l'oferta de joc preocupa especialment als professionals. En l'última dècada, el nombre de salons de joc a la Comunitat Valenciana ha crescut un 81 %, mentre que les plataformes digitals han multiplicat les opcions d'accés des de qualsevol dispositiu. Davant aquesta realitat, Patim reclama reforçar la prevenció en edats primerenques, impulsar programes educatius i avançar cap a una regulació més estricta tant del joc en línia com de les màquines instal·lades en establiments d'hostaleria.
Quaranta anys després de la seua fundació i amb més de 7.000 persones ateses, l'entitat insisteix que la ludopatia és una malaltia crònica que necessita tractaments sostinguts i una implicació activa de les famílies. Per als seus professionals, la prevenció continua sent la millor eina davant una addicció que cada vegada comença abans, es detecta més tard i es camufla darrere d'una aparent normalitat.
