Els esculls artificials de PortCastelló ja alberguen 42 espècies marines després de 17 mesos de seguiment

    L'estudi confirma la recuperació de la biodiversitat al port, la captura de 36 quilos de CO₂ i l'absència d'espècies invasores gràcies a les estructures regeneratives instal·lades en col·laboració amb Ocean Ecostructures
    06/08/2026 Javier Santiago

    Els esculls artificials instal·lats a les aigües de PortCastelló continuen donant resultats positius. Disset mesos després de la seua implantació, les estructures Life Boosting Units (LBU) ja acullen un total de 42 espècies marines, segons l'últim informe tècnic de seguiment elaborat per l'Autoritat Portuària de Castelló.

    El projecte, desenvolupat en col·laboració amb l'empresa Ocean Ecostructures, té com a objectiu renaturalitzar l'entorn portuari, millorar la qualitat de l'aigua, reduir la contaminació i facilitar la detecció primerenca d'espècies invasores.

    L'estudi confirma una evolució favorable de l'ecosistema marí, amb la consolidació progressiva de les espècies detectades i el paper dels esculls artificials com a zones de refugi, reproducció i cria de fauna marina.

    A més de l'increment de la biodiversitat, els processos biològics desenvolupats sobre aquestes ecoestructures han permés capturar 36 quilograms de diòxid de carboni (CO₂), una dada que reforça l'estratègia de sostenibilitat de PortCastelló orientada a reduir la petjada de carboni, impulsar l'economia blava i protegir el medi marí.

    El president de l'Autoritat Portuària de Castelló, Rubén Ibáñez, ha destacat que aquests resultats demostren que l'activitat portuària és compatible amb la conservació de la biodiversitat i que pot generar beneficis ambientals mesurables per al territori.

    Les ecoestructures es troben distribuïdes entre la dàrsena nord i la bocana del port, on el seguiment científic també ha constatat l'absència total d'espècies invasores. A més, el 72 % de la biomassa observada correspon a exemplars juvenils i el 78 % pertany a espècies d'interés comercial, com el sarg o el serrà, fet que confirma la seua funció com a espais d'alevinatge i refugi. La primera fase del projecte ha comptat amb una inversió de 14.800 euros, finançada amb fons europeus Next Generation dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

    El més vist