Per què no hi ha un eclipsi de Sol cada mes?

La Lluna tarda aproximadament un mes a completar la seua òrbita al voltant de la Terra. Per això, podria semblar lògic pensar que, cada vegada que passa entre el nostre planeta i el Sol, hauria de produir-se un eclipsi. Tanmateix, el cel no funciona com un rellotge perfectament alineat i aquesta és, precisament, una de les raons per les quals els eclipsis són tan especials.

L’òrbita de la Lluna està inclinada uns cinc graus respecte del pla en què la Terra gira al voltant del Sol. Això provoca que, durant la majoria de llunes noves, el satèl·lit passe lleugerament per damunt o per davall del disc solar des del nostre punt de vista.

Perquè es produïsca un eclipsi, han de coincidir dues condicions: la Lluna ha d’estar en fase nova i, al mateix temps, ha de trobar-se prop d’un dels punts en què la seua òrbita creua el pla de l’òrbita terrestre. Aquests punts reben el nom de nodes lunars.

El 12 d’agost de 2026, l’ombra lunar recorrerà zones de l’Àrtic, Groenlàndia, Islàndia, l’Atlàntic i la península Ibèrica. A Espanya, la franja de totalitat avançarà d’oest a est durant les últimes hores de la vesprada, poc abans de la posta de Sol.

Tampoc tots els eclipsis solars són iguals. En un eclipsi parcial, la Lluna només cobreix una part del Sol. En un eclipsi anular, el satèl·lit es troba més lluny de la Terra i el seu disc aparent no arriba a tapar completament el solar, de manera que queda visible un cercle brillant conegut com a anell de foc. En canvi, durant un eclipsi total, la Lluna cobreix per complet la superfície lluminosa del Sol i permet observar durant uns instants la corona solar. 

Cada eclipsi és, per tant, el resultat d’una extraordinària combinació de moviments, distàncies i posicions. Una coreografia còsmica que es prepara durant anys i que, des d’un mateix lloc, pot tardar generacions a repetir-se.