La peça va ser exhumada l’any 2024 en un enterrament doble situat a l’interior del temple, prop de l’altar del presbiteri de l’ermita de Sant Miquel. Les anàlisis realitzades sobre el col·lagen de l’os ofereixen una probabilitat del 93,3% per situar la mort entre la segona meitat del segle XV i les primeres dècades del XVI.
La investigació forma part dels treballs arqueològics que des de fa més de dos anys desenvolupa a la localitat l’equip encapçalat per l’arqueòleg José Albelda, d’Arqueocas.
L’alcalde, José Arenes, ha destacat que cada nova troballa permet reconstruir amb més precisió el passat del municipi i ha posat en valor el treball dels professionals que participen en les excavacions i estudis.
La nova datació aporta evidències de soterraments cristians anteriors a les làpides de 1578 i 1579 que es conserven a l’església de Nuestra Señora de los Ángeles. Els investigadors continuen estudiant així l’evolució de la fortalesa i dels diferents espais religiosos que han existit al seu interior.
Els treballs arqueològics també han permés documentar una etapa molt anterior. Entre les troballes destaca una necròpolis andalusina datada mitjançant radiocarboni i considerada la més antiga de la comarca.
A aquesta descoberta se sumen els enterraments localitzats al pati interior del castell, al costat de l’ermita de Sant Miquel, que els arqueòlegs relacionen amb un antic cementeri parroquial vinculat a l’església de Santa Maria, anterior a l’actual ermita.
Les investigacions continuaran amb l’objectiu de completar la seqüència històrica d’un enclavament que conserva testimonis tant de l’etapa andalusina com dels primers segles de presència cristiana.
