AVA-ASAJA ha tornat a alertar sobre l’augment de paparres al medi rural valencià i reclama una actuació urgent de les administracions davant una situació que, segons l’entitat, està deixant de ser només un problema agrari per convertir-se també en una qüestió de salut pública.
Després de la seua primera denúncia, l’organització assegura haver rebut nous testimonis d’agricultors i treballadors del camp afectats per picades. Entre els casos comunicats figuren persones que han necessitat assistència sanitària després de presentar febra i que, segons AVA-ASAJA, han arribat a requerir hospitalització.
La situació s’ha detectat en diferents punts de la província de València, com la Ribera Alta, Picassent o Castelló de Rugat. A Castelló, els agricultors advertixen especialment d’una presència extraordinària de paparres en zones de la Plana Baixa.
L’associació afirma que algunes quadrilles agrícoles s’han trobat explotacions amb una concentració tan elevada d’estos paràsits en la vegetació que han hagut d’interrompre o evitar els treballs. També recull casos de persones que, després d’una jornada al camp, han arribat a retirar-se nombroses paparres del cos.
AVA-ASAJA advertix que el problema no afecta únicament els professionals de l’agricultura. Les paparres poden estar presents en vegetació, camins, parcel·les abandonades, barrancs i altres espais rurals freqüentats per senderistes, ciclistes, famílies o persones que realitzen activitats a l’aire lliure.
L’entitat mostra una preocupació especial per la vulnerabilitat d’una part del sector agrari, amb una elevada edat mitjana entre els agricultors, així com pels casos detectats en animals de companyia.
Segons l’organització, s’han comunicat gossos greument afectats i fins i tot animals trobats morts amb una elevada presència de paparres, un fet que considera indicatiu de l’extensió del problema en determinades zones.
Davant este escenari, AVA-ASAJA reclama mesures de seguiment i control i insistix que la proliferació de paparres ha d’abordar-se també des de la perspectiva sanitària i de prevenció, més enllà de les conseqüències directes sobre l’activitat agrícola.
