LA UNIÓ Llauradora preveu una campanya especialment curta per al caqui valencià. L’organització estima que la producció se situarà al voltant de les 240.000 tones, un 34% menys que la temporada passada i el volum més baix de l’última dècada.
La reducció mitjana, no obstant això, amaga diferències importants entre zones productores, amb explotacions on les minves poden ser molt més elevades després dels últims episodis meteorològics adversos.
Entre les causes, LA UNIÓ assenyala una caiguda fisiològica del fruit anormalment intensa, que ha reduït considerablement la càrrega dels arbres. A esta situació s’han sumat les altes temperatures i les successives onades de calor, que han provocat danys per insolació o planxat en els caquis.
Les tempestes més recents han complicat encara més la situació en bona part de les àrees productores. L’organització agrària reclama avançar a l’1 d’agost l’inici de les garanties de l’assegurança per a determinades adversitats climàtiques, entre elles el vent, i demana a la Conselleria d’Agricultura una línia compensatòria per als agricultors assegurats que hagen patit este tipus de danys.
LA UNIÓ advertix que el problema no serà només la reducció del nombre de quilos, sinó també l’augment del fruit descartat per falta de qualitat comercial.
A esta situació s’afegix la pressió de plagues com el cotonet, especialment Pseudococcus longispinus, i diverses espècies de mosca blanca.
L’organització considera insuficients les eines actualment disponibles per al control d’estes plagues i reclama autoritzacions excepcionals de productes fitosanitaris quan no existisquen alternatives efectives, així com més investigació i desenvolupament de sistemes de control biològic.
La menor producció arriba, a més, en un context d’increment dels costos. Els agricultors afronten més despesa en tractaments, aigua, energia, gasoil i fertilitzants, mentre les temperatures elevades obliguen a augmentar la freqüència del reg en moltes explotacions.
LA UNIÓ advertix que una eventual pujada dels preus no garantirà per si sola la rendibilitat, ja que els ingressos finals dependran tant de la cotització com de la quantitat de fruit que realment puga arribar al mercat.
L’organització reivindica també una major acceptació comercial dels caquis que presenten marques superficials en la pell, sempre que no afecten la qualitat interna del fruit, com una via per reduir els descartaments i el malbaratament alimentari.
Per a LA UNIÓ, la situació va més enllà d’una sola campanya, ja que el caqui s’ha convertit en un cultiu clau per a la diversificació i l’activitat econòmica de nombroses comarques valencianes, en alguns casos amb poques alternatives agràries viables.
