La primera campanya d’investigació arqueològica a l’Illa Grossa de les Columbretes ha localitzat fragments ceràmics atribuïbles al ferro antic, entre els segles VII i VI abans de Crist. Els treballs també han documentat abrics amb sedimentació, canals hidràulics, gravats rupestres i construccions de pedra en sec.
L’actuació ha estat dirigida pel Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló, amb investigadors de la Universitat de Barcelona i la Universitat Jaume I i la participació de l’empresa Estrats, Treballs d’Arqueologia. L’equip ha identificat i catalogat 44 elements d’interés patrimonial als promontoris nord i sud i a la zona central de l’illa.
Les ceràmiques es van trobar a l’extrem nord-oest del promontori sud i al costat d’un sender amb escales tallades a la roca. Els fragments continuen en estudi als laboratoris del Servei d’Arqueologia i aporten noves dades sobre la presència humana a l’arxipèlag durant la protohistòria.
La campanya també ha revisat i georeferenciat l’abric on es va excavar un enterrament medieval en 1990. Els estudis antropològics, de carboni 14 i d’ADN han permés precisar que corresponia a un home d’entre 40 i 50 anys, mort i soterrat entre 1041 i 1211.
Segons els resultats de la investigació, presentava possibles vincles amb activitats marineres i afinitats genètiques amb el Mediterrani central i oriental. L’estudi s’ha publicat en el número 42 de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló.
Els vols amb dron i sensor LiDAR han ajudat a estudiar zones de difícil accés i amb coberta vegetal. L’equip ha elaborat trenta models fotogramètrics en tres dimensions i ha generat més de 9.000 arxius gràfics i fotogràfics, amb un volum d’uns 453 GB.
Aquesta documentació ha permés examinar la gestió tradicional de l’aigua, les estructures de pedra en sec, els gravats i el patrimoni industrial i vinculat al far. Els resultats reunixen així testimonis de diferents etapes de la història de l’illa.
La investigació ha comptat amb el suport del personal de la Reserva Natural de les Illes Columbretes i de la Generalitat per a facilitar la logística i compatibilitzar els treballs amb la protecció ambiental. Les actuacions han estat autoritzades per Patrimoni Cultural.
L’equip considera que les troballes reforcen la hipòtesi que, malgrat l’aïllament, Columbretes va actuar com a punt de refugi i referència per a la navegació mediterrània en diferents períodes.
