Vila-real restaura prop de vint fragments de pergamins medievals amb música gregoriana
L’Arxiu Municipal de Vila-real ha iniciat la restauració de prop de vint fragments de pergamí medieval amb escriptura gòtica i notació musical gregoriana, descoberts el març passat durant els treballs habituals de revisió i descripció documental.
Els materials s’han traslladat al taller valencià Trestaller, on rebran un tractament per estabilitzar-los, millorar-ne la conservació i facilitar-ne l’estudi científic. La previsió és que tornen a l’Arxiu a finals d’any.
La datació preliminar situa els fragments entre els segles XIV i XV. Contenen parts de la litúrgia romana, com antífones, responsoris i salms de l’Ofici, i corresponen a un període pròxim als primers segles d’història de Vila-real, fundada en 1274.
Els pergamins havien sigut reutilitzats per enquadernar llibres de peita, claveria i administració d’impostos. Aquest ús posterior explica la seua conservació dins de volums administratius, però també els desperfectes que presenten: erosions, desgast, talls, arrugues i pèrdues d’informació.
La intervenció inclou la separació individual dels fragments, neteja i desinfecció, fixació de les tintes, reforç del suport i aplanament. L’objectiu és preservar tant el material com els textos i signes musicals que encara es poden recuperar i analitzar.
Els treballs estan a càrrec de Trestaller, empresa especialitzada en conservació i restauració dirigida per Irene Rodríguez. El regidor responsable de l’Arxiu, Santi Cortells, i l’arxiver municipal, Miguel Ramos, han participat en el lliurament dels documents.
Paral·lelament a la restauració, l’Arxiu continua investigant la procedència dels pergamins. Ramos ha explicat que es treballa en la indexació de documentació que puga recollir compres de llibres musicals entre els segles XIV i XVII, amb la finalitat d’oferir més eines a les persones investigadores.
Una vegada restaurats, començarà la descripció de la col·lecció. La troballa ja ha despertat, segons l’Arxiu, l’interés d’especialistes en paleografia musical, l’estudi de les escriptures musicals antigues.
La reutilització de pergamins litúrgics com a material d’enquadernació va ser habitual entre els segles XVI i XVIII. En aquest cas, aquella pràctica ha permés que fragments de llibres musicals medievals arriben fins al present integrats en documentació posterior.