Menys burocràcia i suport al relleu generacional: les demandes del camp valencià davant la futura PAC
Agricultura trasllada a Brussel·les el rebuig a la cofinançament estatal de les ajudes hortofructícoles i reclama ajornar el registre electrònic dels tractaments fitosanitaris.
La negociació de la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2028-2034 ha centrat una agenda de reunions a Brussel·les en què representants d’Agricultura han defensat el manteniment de les ajudes al sector, la reducció de les càrregues administratives i mesures per a facilitar la incorporació de joves al camp.
El director general d’Indústria i Cadena Agroalimentària, Ernesto Fernández, i el director general de la PAC, Ángel Marhuenda, han mantingut contactes amb la Comissió Europea i la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea (REPER). També han participat en trobades de l’Organització Comuna de Mercats i de l’Assemblea de Regions Europees Hortofructícoles.
Un dels assumptes principals ha estat el futur dels programes operatius de les organitzacions de productors de fruites i hortalisses (OPFH). La delegació valenciana ha expressat el seu rebuig a introduir una aportació dels estats membres en el finançament públic d’aquestes ajudes, actualment articulat a través del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).
Fernández ha advertit que aquest canvi podria comprometre la capacitat d’actuació de les organitzacions de productors, en fer dependre una part del suport de la contribució econòmica de cada estat.
La simplificació administrativa ha estat una altra de les prioritats. Marhuenda ha reclamat ajornar l’obligatorietat del registre electrònic dels tractaments fitosanitaris, que la Conselleria situa en l’1 de gener de 2027, i establir excepcions per a les explotacions menudes. La petició busca evitar noves càrregues, especialment entre els agricultors de més edat.
Els representants autonòmics també han defensat que els criteris dels pagaments directes tinguen en compte les característiques de les explotacions valencianes. El risc d’abandó de l’activitat i les dificultats dels joves per a incorporar-s’hi han format part dels debats sobre el futur del sector.
En les reunions s’han abordat, a més, la competència de les importacions de tercers països i la disponibilitat de productes autoritzats per a combatre plagues i malalties.
La visita ha inclòs contactes amb les regions italianes de Piemont i Emília-Romanya, amb especial atenció al sector arrosser. Segons Agricultura, la caiguda dels preus dificulta cobrir els costos de producció, una situació davant la qual s’ha tractat la necessitat d’una estratègia europea compartida.