Un banc de material genètic per a preservar el futur de les races ramaderes
El Centre d’Investigació i Tecnologia Animal de l’IVIA obté el primer reconeixement d’aquest tipus a la Comunitat Valenciana, després de més de vint anys de treball en millora genètica caprina.
Conservar material genètic ramader per a protegir la diversitat de les races i facilitar-ne la millora és la funció dels bancs de germoplasma animal. La Comunitat Valenciana compta ara amb el seu primer centre reconegut oficialment: el Centre d’Investigació i Tecnologia Animal (CITA) de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).
El reconeixement, concedit per la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca, reforça una trajectòria de més de dues dècades de suport als ramaders i de treball en reproducció i conservació dels recursos genètics animals.
Els bancs de germoplasma custodien col·leccions de semen, ovòcits, embrions, cèl·lules o ADN. La seua conservació fora dels animals permet mantindre material d’interés davant de possibles malalties, desastres naturals o pèrdues de diversitat genètica.
Aquestes reserves també poden facilitar l’ús de línies genètiques en el futur i contribuir als programes de conservació i selecció de les races ramaderes. En el cas del CITA-IVIA, una part central d’aquesta tasca està vinculada a la cabra murcianogranadina i al seu Programa Nacional de Cria.
El treball del centre en aquest àmbit es remunta a 2004, quan va impulsar un centre de mascles per a desenvolupar un programa d’inseminació artificial. L’objectiu era facilitar la connexió genètica entre ramats, necessària per a comparar i avaluar els reproductors amb més precisió.
Des d’aleshores, el CITA-IVIA ha mantingut la producció de dosis seminals refrigerades i congelades en col·laboració amb les associacions de criadors. Aquest material s’ha destinat a explotacions de la Comunitat Valenciana i d’altres comunitats autònomes, afavorint la difusió de la millora genètica de la raça.
Actualment, és l’únic centre públic de reproducció actiu vinculat al programa de cria de la murcianogranadina en l’àmbit de l’associació ACRIMUR.
La nova designació se suma al reconeixement del Ministeri d’Agricultura com a centre de reproducció de caprí, des de 2014, i a la consideració de centre qualificat de genètica animal, obtinguda en 2024.
Amb aquest pas, el centre consolida la seua funció com a reserva de patrimoni genètic ramader i com a recurs per a les explotacions que participen en els programes de millora i conservació.