Els joves tenim la culpa de tot

Des de que tinc ús de raó s'ha culpat a la meua generació de ser responsable de quasi tots els problemes socials que concerneixen a Espanya. Els joves no volen estudiar, i tampoc volen treballar. Els joves només pensen en festa, en botelló i en montar escàndal. Els joves no s'interessen per la política, ni per l'economia, només miren per ells i són uns irresponsables. I ara, arriba una pandèmia mundial que ens obliga a estar tancats durant més de dos mesos. I, quan per fi sembla que es comença a veure la llum al final del túnel i aquest malson comença a esvair-se, tornen els rebrots. Una segona onada de coronavirus que ens situa en les mateixes xifres que vivíem el mes de maig. I la culpa de qui és? Doncs dels joves.

Perquè els joves ixen als locals d'oci nocturn i no es posen la màscara, perquè com no els afecta no són responsables, perquè són uns inconscients... Els joves sempre tenim la culpa de tot.

Personalment, estic cansada de llegir tants articles que parlen dels "ninis", i tan pocs que parlen dels "sísís": dels que sí que ens preocupem per llaurar-nos un futur, dels que sí que estem interessats pel que ocorre al nostre voltant, i dels que sí que som conscients que el coronavirus no és una broma.

Em dol que generalitzen amb nosaltres com els culpables dels rebrots de la covid-19. Que senzill és assenyalar a un col·lectiu per a exculpar-se de tot i endossar la responsabilitat als ciutadans d'entre 15 i 30 anys.

Però, clar, és lògic que es tinga aqueix pensament quan les úniques imatges que apareixen en els mitjans de comunicació són de persones d'aqueix rang d'edat infringint les mesures de seguretat establides. Un col·lectiu que, siga pel que siga, sempre és jutjat, criticat, etiquetat i criminalitzat.

Potser, i només potser, hauríem de preguntar-nos si el fet que no s'hagen controlat durant aquests mesos, que semblava que la cosa anava millor, els locals d'oci, pot ser una invitació a que es produïsquen aquests rebrots. Possiblement s'ha volgut anar més ràpid del que deuríem, no? Al meu entendre, igual de responsable és el que va a aqueixos llocs que el que els manté oberts.

Però ja no sols en l'oci nocturn. Podríem parlar de platges, de viatges, d'hostaleria i de tants sectors més en els quals tots, joves i no tan joves, hem pogut cometre, en algun moment d'eufòria descontrolada després de tant de temps tancats, algun tipus d'acte que ens exposava a contraure aquesta malaltia.

No amb tot el que argumente vull exculpar a tots els joves espanyols del que estem vivint actualment. Hi ha qui ha sigut irresponsable, per descomptat, però també hi ha - i el número és major- qui ha sigut generós i comprensiu amb la situació que ens concerneix.

Així que ja n'hi ha prou de mirar cap a un altre costat, de passar la pilota i de buscar sempre un únic culpable al qual criticar i martiritzar. Potser, persones no tan joves, no heu vist als vostres familiars després del confinament i els heu abraçat? Potser no heu anat a menjar amb els vostres amics i us heu llevat les màscares? Recorde que el percentatge més alt de contagis s'ha produït en reunions familiars i d'amics, cosa que no sols els joves han fet. Però clar, com sempre, els joves tenen la culpa.