Jesús Broch: "Estem vivint una tragèdia dins de les nostres comarques"

El passat dissabte 8 de gener, una caravana amb quasi un centenar de vehicles arribava a la plaça Maria Agustina de Castelló, on va ser rebuda per uns centenars de persones més. Es tractava d’una caravana reivindicativa que va sorgir de la iniciativa de gent dels pobles afectats per les línies MAT (línies de Molt Alta Tensió) que amenacen les nostres comarques.

La caravana va eixir des d’Atzeneta del Maestrat, fent parades a Vilafamés, Sant Joan de Moró i Borriol abans d’arribar a Castelló. En cadascun dels pobles s’hi van anar adherint més vehicles fins arribar a prop dels cent. Una vegada arribats a Castelló, atès que no podien aturar-se a la plaça en ser tants cotxes, feren unes voltes per un recorregut pactat amb la policia local. Cada vegada que passaven per la plaça, la gent allí concentrada els saludava i cantava diferents consignes, entre les quals la més repetida era «No a la MAT».

Esta acció va sorgir del desig dels habitants dels pobles afectats de mostrar el seu rebuig als diferents projectes de línies de molt alta tensió. I és que als dos ja coneguts (la MAT Morella-Almassora, de Red Eléctrica i la de Forestalia, que baixaria des dels macroparcs de Terol fins la subestació de Fraiximeno, en Morella) ha vingut a sumar-se’n un de nou.

Esta vegada es tracta d’una línia lligada a un macroparc d’energia solar que se situaria a les Coves de Vinromà. En cas d’eixir endavant este projecte, que a hores d’ara es troba en període d’al·legacions, duria emparellada la construcció d’una nova línia de més de 40 kilòmetres, bona part del traçat de la qual aniria en paral·lel a la de REE (en concret des del terme de Vilafamés fins la subestació d’Almassora).

En este moment, assetjats pels problemes que la industrialització ha generat al nostre planeta i preocupades pel món futur,  des de la plataforma "No a la MAT" reivindiquen que no es tracta només de canviar de fonts d’energia i no mirar res més. Jesús Broch, coordinador d'aquesta plataforma assegura que caldria racionalitzar el nostre consum, és a dir, decréixer. D’una altra banda, Bronch pensa que caldria apostar per un model descentralitzat de producció, un model on l’energia es produïsca allà on es consumeix i no a centenars o milers de kilòmetres. "Si s’adoptara eixe model, molt més racional i eficient, molt més ecològic i just, les línies MAT no tindrien cap sentit, ja que de fet l’única utilitat que tenen és la de poder transportar molta energia de manera més eficient, clar que per això caldria fer milers i milers de kilòmetres de línies d’este tipus, amb tots els perjudicis que comporten, per no parlar de la despesa econòmica", exposa Broch.

El Coordinador de la plataforma No a la MAT prossegueix: "Tampoc no tindrien cap sentit estos altres projectes que es retroalimenten amb les línies MAT, els de macroparcs eòlics i fotovoltaics. Ara, amb els percentatges d’energies renovables que la Unió Europea ha marcat per 2030, estan sorgint projectes com bolets. Moltes empreses del sector han vist una gran oportunitat per seguir fent el que millor saben fer, guanyar diners sense importar molt com". En este cas, Broch denúncia que a més, es poden posar la medalleta de que treballen per un món més verd, però, desde la plataforma No a la MAT insisteixen en que els llocs triats són sempre llocs amb un alt valor natural i cultural,  allunyats dels pols de consum i dels grans nuclis de població, es tria el sòl més barat i li l'informació que arriba als pobles afectats és molt opaca.

Jesús Broch afirma que des de la plataforma tenen claríssim que este no és el model que volen per a ninguna comarca. "Totes tenim clar que cal descarbonitzar l’economia, que no podem seguir cremant combustibles fòssils com si no hi haguera un demà i que cada dia que passa sense que avancem en eixa direcció, però, que això no es pot fer de qualsevol manera i que no hi ha prou amb canviar els cotxes per elèctrics, igual com no n’hi ha prou amb tancar totes les centrals elèctriques a base de combustibles fòssils i forrar tota la terra de plaques solars i aerogeneradors", manifesta Broch.

Des de la plataforma animen a qualsevol persona unir-se en la seua causa, la cual defineixen com la lluita per un món on pague la pena viure.