La desigualtat salarial de gènere disminueix 0,6 punts entre 2019 i 2020 i se situa en 19,9% en la Comunitat Valenciana

Climent ha explicat que "l'objectiu és contribuir a visibilitzar la bretxa salarial, analitzar les línies d'actuació i mesures implementades per a eliminar-la i avaluar l'efectivitat d'aquestes"

Economía27 de febrero de 2022Andrea AndreuAndrea Andreu
pexels-cottonbro-5909793

Amb motiu del Dia de la Igualtat Salarial, que se celebra aquest dimarts a Espanya, la Conselleria d'Economia Sostenible ha publicat l'informe 'Desigualtat, bretxa salarial i de gènere en la Comunitat Valenciana', per a l'elaboració de la qual s'ha comptat amb la col·laboració de la Càtedra d'Economia Feminista de la Universitat de València. S'han utilitzat fonts estadístiques de l'Agència Tributària o de l'Enquesta d'Estructura Salarial Anual.

El conseller ha explicat que "l'objectiu és contribuir a visibilitzar la bretxa salarial, analitzar les línies d'actuació i mesures implementades per a eliminar-la i avaluar l'efectivitat d'aquestes".

Segons Climent, "per a superar la diferència de retribució, la segregació horitzontal i vertical i els estereotips sobre les funcions i els sectors feminitzats laboralment, és necessari mantindre un marc d'accions, tant legislatives com no legislatives, a diferents nivells, i diferenciar entre les discriminacions salarials i les diferències de retribució basades en factors aliens a la discriminació directa i indirecta.

En aquest sentit, és important continuar fomentant la corresponsabilitat d'homes i dones en les tasques familiars i incrementar els esforços des de tots els àmbits per a conscienciar a la societat en matèria d'igualtat de gènere".

Conclusions de l'informe

Les principals conclusions que llança l'estudi són les següents:

- La bretxa salarial no s'ha incrementat a conseqüència de la crisi econòmica derivada de la COVID-19. La bretxa estimada en 2019 era del 21,5% en la Comunitat Valenciana i del 21,6% en el conjunt d'Espanya. En 2020, aquests valors van ser del 19,9% i del 20,3%, respectivament.

- Les diferències retributives de gènere són majors si es considera la bretxa salarial anual, i menors si es considera la bretxa salarial per hora. En 2019, any previ a la pandèmia, en la Comunitat Valenciana la bretxa salarial en salari mig anual encara se situava en un 21,2%, mentre que a Espanya era d'un 19,5%.

- En termes de salari/hora, els valors de la bretxa salarial eren del 11,1% i del 10,3%. Aquest fet s'explica en part per la diferència en la incidència de la jornada parcial entre home i dones.

- La bretxa salarial augmenta amb l'edat i és major en la contractació indefinida que en la temporal.

- Per sectors, l'ocupació de les dones es concentra activitats econòmiques del sector serveis i indústria. En la Comunitat Valenciana la bretxa és lleugerament major en el sector industrial que en serveis, com a element diferencial respecte al total d'Espanya.

- A major especialització i responsabilitat del lloc de treball menor bretxa salarial de gènere.

- Segons el nivell salarial (nivell retributiu), la bretxa salarial de gènere és notablement major en els nivells salarials més baixos. A més, existeix també major desigualtat salarial entre les dones que entre els homes.

- Un dels factors que influeix en la bretxa salarial són les diferències en les taxes d'activitat, ocupació i desocupació. Segons l'Enquesta de Població Activa, per al període 2006-2021, tant en la Comunitat Valenciana com en el conjunt d'Espanya continuen existint diferències desfavorables a les dones, encara que s'han anat reduint al llarg d'aquest període.

- La incidència de la desocupació de llarga duració afecta més a dones que homes, i persisteix la segmentació horitzontal (amb sectors i branques d'activitat més feminitzats i altres, per contra, més masculinizados) i vertical (nivells i tipus d'ocupació millor retribuïts segueixen tenien-do presencia majoritària masculina).

- La inactivitat per causa "labores de la llar" i la incidència de la jornada parcial continua sent molt major en el cas femení, la qual cosa indubtablement està lligat a la persistent "bretxa de cures". És a dir, la major dedicació femenina a activitats relacionades amb els cuida-dues, moltes vegades de manera informal i no professionalitzada i, per tant, mal retribuïda.

En aquest sentit, la crisi sanitària derivada del COVID-19 no sembla que haja tingut un impacte directe en matèria de bretxa de gènere quant a participació en el mercat laboral, però sí que l'ha tingut en termes de bretxa de cures (en haver suposat major sobrecàrrega de temps i responsabilitats de cures per a les dones) i quant a desigualtat social.

Te puede interesar
Lo más visto