Cultura presenta aquest diumenge, 3 d'abril, a les 19.00 hores en el Teatre Principal de Castelló, 'La tempesta', la nova producció de l'Institut Valencià de Cultura.

 La versió i la direcció de l'obra de Shakespeare és de Roberto García i compta amb un repartiment de nou actors i actrius encapçalats per Teresa Lozano, en el paper de Pròsper, Premi d'Honor de les Arts Escèniques Valencianes 2020, i que feia més de vint anys que no treballava en una producció pública valenciana. La resta del repartiment està format per Marina Alegra, Álvaro Báguena, Paula García Sabio, Nelo Gómez, Jaume Ibáñez, Jacobo Julio Roger, Jaime Linares i Manuel Maestro.

 El director territorial de l'IVC a Castelló, Alfonso Ribes, ha destacat que la producció "ha obtingut un gran èxit des de la seua estrena al Rialto de València i arriba a les nostres comarques en un muntatge atractiu i que apropa a un públic ampli l'obra de Shakespeare".

 En una de les obres més populars de Shakespeare, el seu protagonista, Hamlet, munta una peça teatral amb el propòsit d'observar l'efecte que provocarà la representació en el seu padrastre, la qual cosa està dins d'una altra obra titulada 'Hamlet', en què els espectadors i les espectadores observen l'observador.

Continua Shakespeare jugant al metateatre i, en 'La tempesta', el seu protagonista, Pròsper, que ha espiat el comportament dels nàufrags en la seua illa com si foren rates de laboratori, es dirigeix al públic per a demanar-li l'aplaudiment que l'allibere de la ?cció que, d'alguna manera, ell ha creat. En aquest cas, Pròsper és conscient de ser l'observador observat. O, potser, hauríem de dir el somiador somiat.

El director de l'obra, Roberto García, va assenyalar en la presentació de 'La tempesta' que és una obra estranya, peculiar i poc representada, i va destacar que "una de les coses que més interés em va despertar va ser que estem bàsicament davant d'un artefacte metateatral. L'illa que apareix en l'obra no deixa de ser l'espai de creació del dramaturg anomenat Pròsper i del director d'escena anomenat Ariel. És a dir, un teatre dins d'un altre teatre. I, com a espai de creació que és, parlem d'un lloc on pot passar qualsevol cosa i on els personatges són llançats a viure un viatge revelador i de transformació".

En l'obra no falten grans temes com l'exercici del poder, la llibertat a què apel·len tots els personatges, les presons mentals i físiques, la relació entre pares i fills, la venjança, el perdó i les segones oportunitats.