Redacció
El president de la Diputació de Castelló, José Martí, reivindica el paper que ha de jugar la Diputació de Castelló del segle XXI, oberta a la digitalització, la sostenibilitat, el desenvolupament i el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) contemplats en l'Agenda 2030 de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Una administració pròxima que trenque l'habitual tendència i propensió de les administracions a la centralització, una institució “provincial i no supramunicipal” programada per a “ajudar, col·laborar i coadjuvar a les administracions locals, als ajuntaments, fonamentalment als més xicotets, perquè puguen impulsar una àmplia carta de serveis que afavorisca el benestar de la ciutadania”.
Són paraules pronunciades durant el seu discurs en la gala del Dia de la província, en el qual va posar de manifest que en la seua opinió, les diputacions del segle XXI són possibles, com a “institucions redimides per les seues obres i accions” que actuen “des del consens, l'acord, el diàleg i l'amistat cívica entre les forces polítiques, amb absolut respecte al pluralisme polític i la divergència”.
El president també aposta pel paper de la província de Castelló i la seua capacitat per a autoafirmar-se mostrant la creadora voluntat de ser, créixer, millorar, dignificar-se i enriquir-se, des del convenciment que el que realment importa és el desenvolupament dels drets socials de ciutadania.
Es tracta de seguir la senda que en la primera part del segle XX va marcar José Ortega y Gasset per a deixar de costat el concepte del provincià, que històricament ha representat just el contrari, i apostar pel provincialisme, entés com l'afirmació orgullosa, ferma, informada i crítica de les comunitats locals, amb capacitat d'obrir-se a realitats globals més àmplies com a gran regió o autonomia, estat, o Unió Europea.
Per a José Martí, “les diputacions del segle XXI són vertebradores del territori, i han de complir aqueixa funció des de l'exercici de la màxima lleialtat institucional, amb una visió universalista i cosmopolita, allunyada dels nous cantonalismes, orfes d'un projecte en comú, col·lectiu i comunitari, rebutjant clarament els regnes de Taifes, les capelletes i els contrapoders.
