Les estadístiques oficials corroboren l'envelliment de la població agrària i la falta de relleu generacional que pateix el sector agrari espanyol i que lidera la Comunitat Valenciana. Un estudi elaborat per l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) a partir de les dades del Cens Agrari 2020 del Govern revela que la Comunitat Valenciana registra l'edat mitjana dels caps d'explotacions agràries més alta d'Espanya amb 64,4 anys. L'edat mitjana agrària nacional està tres punts per davall, amb 61,4 anys. Quant a la resta de comunitats amb un elevat nombre de titulars agropecuaris, preocupa l'edat mitjana de Galícia (63,6 anys), Castella-la Manxa (62,6), Extremadura (61,52), Catalunya (60,95), Castella i Lleó (60,76), Regió de Múrcia (60,72), Andalusia (60,45) i Aragó (60,07).

La Comunitat Valenciana també ostenta el major percentatge d'agricultors majors de 65 anys, els quals representen el 50% dels 100.259 titulars totals. Per contra, únicament el 0,3% dels agricultors valencians té menys de 25 anys. En altres paraules, un de cada dos caps d'explotació agrària en la Comunitat Valenciana té més de 65 anys i només un de cada 300 té menys de 25 anys. Les poblacions que aconsegueixen l'edat mitjana agrària més elevada són Guardamar de la Safor (79,12 anys), L'Alqueria de la Comtessa (75,17), Bellreguard (74), Daimús (73,54), Piles (73,48), Paiporta (73,18) i Fanzara (73,13).

“Dades terrorífiques”

“Les dades són terrorífiques”, expressa el president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado. “La greu crisi de rendibilitat que arrossega el nostre camp té una conseqüència inevitable: els agricultors majors aguanten tot el que poden, fins i tot recorrent a la seua minsa pensió de jubilació, per a mantindre cuidats els camps perquè els guarden un gran valor sentimental i, sobretot, perquè els fills i nets fugen d'un negoci de dubtosa viabilitat econòmica. I el pitjor és que no veiem el final del túnel, tot el contrari, aquest procés anirà a més mentre la classe política seguisca de braços plegats sense establir garanties d'una rendibilitat estable i digna. Reclamem mesures de mercat veritablement eficaços, especialment sobre la llei de la cadena alimentària i les importacions foranes. En qualsevol altre sector les alarmes estarien enceses, però sembla que als polítics els importa un rave el que els succeïsca als productors agraris”. 

Aguado recorda que “les dades oficials tornen a deixar en evidència que l'agricultura valenciana està encara pitjor que l'espanyola. Si ja érem els líders en terres agràries sense cultivar, amb quasi 165.000 hectàrees, ara també tenim el trist honor d'encapçalar el rànquing nacional en edat mitjana agrària i en percentatge d'agricultors majors de 65 anys. Només Galícia evita que a més siguem la comunitat amb menor percentatge de menors de 25 anys, però amb els actuals preus en origen no descarte superar-los en el pròxim cens agrari. Alguna cosa tindrà a veure amb aquestes estadístiques el pobre pressupost que la Generalitat Valenciana destina a les partides agràries, agreujat per l'infrafinançament autonòmic, i la falta d'un full de ruta que amplie i modernitze les nostres estructures agràries”.