Quasi no hi ha paraules per a descriure-ho. El TAU Castelló va aconseguir el triomf en un de les partits més memorables que es recorden de la seua història. Va ser davant el Zunder Palència, segon de la taula i amb clares opcions d'ascens directe, i amb nombroses i importants baixes en el quadre local com són Faner, Durán i Nesbitt. A més, la cosa estava molt complicada al descans, amb prop de 20 punts de desavantatge per als de la Plana, però a continuació es va produir una remuntada espectacular en una segona part perfecta dels homes que entrena Juan Orenga, els qui confirmen el seu gran moment de forma amb cinc partits guanyats en els últims 6 disputats.

 El TAU va començar amb problemes per a superar la sòlida defensa del conjunt castellà, el qual va eixir com una piconadora, fent mal en les transicions i el joc posicional. Això es va traduir en un parcial de 0-9 en només 3 minuts i després del temps mort sol·licitat per Orenga van arribar les primeres canastres del combinat local, però seguien els problemes per als de la Plana, que no donaven el nivell requerit en defensa. Amb un rival tan poderós com el Zunder Palència, quan no defenses al màxim es nota, ja que va tindre un 9 de 14 en tirs de camp, amb 5 triples de 8 intents en el minut 8. D'aquesta manera, va tornar a passar això de nombroses ocasions, és a dir, molts punts en contra en el primer quart, ni més ni menys que 30, per tan sols 18 dels locals. Ja s'havia posat molt complicada la cosa.

 L'inici del segon període va tornar a ser negatiu per al TAU, ja que en 3 minuts va rebre un altre demolidor parcial de 4-11, amb el que si abans estava difícil guanyar, ara semblava impossible amb només 14 minuts de partit (22-43). Els de la Plana provaven la defensa en zona 2-3 per a eixir d'aquesta dificultat i almenys el desavantatge no va ser a majors en els minuts posteriors. D'aquesta manera, es va arribar al descans amb un marcador molt desfavorable (33-51), però amb la bona notícia de l'aportació dels canterans Sabaté, Roig i López, els qui van complir davant les importants absències en el perímetre castellonenc per lesió de Faner, Durán i Nesbitt. Fins i tot en algun moment Stutz va haver de jugar de tres per a apuntalar el joc exterior dels taulellers.

 En la represa, amb la lliçó apresa, el TAU va eixir com una moto en defensa i es van veure els seus millors compassos del xoc, amb un parcial de 8-2 gràcies a sengles triples de Alvarado i Hook, així com una canastra del suec. Un triple de Stutz va despertar de la seua letargia a l'afició castellonenca, la qual va començar a rugir amb un posterior mat de Xavi Rey, amb el que la diferència a la fi va arribar a la barrera psicològica de la desena (47-57). El nord-americà se sentia a gust com a aler i tirava de tres amb desimboltura i encert. Eren un vendaval en aqueix moment els de Orenga, que en aquest tercer quart portaven un espectacular parcial de 20-9 en només 7 minuts. Així les coses, semblava que havia partit nou en el tram final d'aquest període, ja que després d'un triple de Alvarado, una canastra de Dijkstra i altres dos punts del pletòric Stutz, els amfitrions es van posar a 3 punts (60-63). El parcial del tercer quart va acabar sent 27-14, una dada de gran mèrit tractant-se d'un dels clars favorits a l'ascens a ACB, actual segon classificat.

 Si l'inici del tercer període va ser explosiu, el següent no ho va ser menys, ja que un parcial de 7-2 va posar en l'empat en el lluminós (67-67). Ja no hi havia paraules per a definir l'actuació de Stutz, que portava ja 23 punts en el minut 33, que estava molt ben secundat per tots els seus companys amb un treball defensiu impressionant. Així doncs, quedava per davant un mini-partit de pocs minuts. També estava calent un sensacional Ezequiel Alley, qui amb dos triples seguits va posar per davant per primera vegada al TAU (73-72, min. 37). Veure per a creure. A més, els tirs lliures es van convertir en aliats dels de Orenga, que van poder ampliar lleument la seua renda (76-72). La bogeria es va deslligar a continuació amb un 'triplazo' de Alvarado (colossal també la seua actuació) que va establir el 79-72 amb tots els allí presentes fregant-se els ulls davant la meravella que s'estava contemplant. Llavors el TAU va fer el que tocava. No es va posar nerviós, temporalizó bé els seus atacs, va defensar fins amb les dents i estava molt ferma en el rebot. Així no es podia escapar una de les victòries més increïbles i memorables que es recorden en tots els anys del TAU Castelló en LEB Oro.