La cílix i el tresoret tornen a Castelló amb un balanç de més de 22.000 visites

Després de set mesos d'estar en exhibició al públic com a part de l'exposició en curs de Mucbe, "Terra d'ibers", el cilix i el tresoret ara han eixit del museu. Aquesta exposició, que posa en valor la història dels primers pobladors de Benicarló d'una forma amena i didàctica, permet al visitant conéixer millor com vivien els ibers o com es comportaven socialment.

22.260 persones han visitat els dos conjunts arqueològics més significatius de Benicarló al llarg d'aquests set mesos, una xifra que demostra l'interés que ha generat la seua presència a la ciutat arran del trasllat temporal de la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

Els artefactes eren del segle cinqué. a. C., descobertes durant les primeres excavacions arqueològiques del poblat iber del Puig de la Nau (la cílix el 1975 i el tresoret el 1998), van ser traslladades a Castelló perquè Benicarló mancava llavors d'un museu per a conservar les troballes. Actualment són propietat del Museu de Belles Arts de Castelló, i formen part de la seua col·lecció permanent allí.

El Mucbe ha organitzat tallers escolars i didàctics, visites guiades i una exposició de set mesos a Benicarló per a donar a conéixer i posar en valor les obres. De fet, de les més de 22.000 visites, els grups escolars suposen quasi un terç.

La cílix, que és una copa feta a Grècia i s'atribueix al pintor de Penthesilea, té dues escenes en l'exterior, cadascuna amb cinc figures, i un medalló central amb una parella a l'interior. Probablement es va usar per a un propòsit ritual per a beure vi en comunitat. És del segle V a. C. i mesura 470 mm de diàmetre i 112 mm d'altura.

Una forqueta bicònica d'or, dos parells de pendents i una polsera oberta de plata componen l'anomenat tresoret del Puig de la Nau, una col·lecció de complements de joieria que s'incloïen en un depòsit ritual personal. Les peces, que van pertànyer a una dona de l'alta societat i van ser descobertes juntes en una de les cases del poblat del Puig de la Nau datades del segle V a. C.