L'Amics Castelló va patir una derrota clara en el seu últim partit de pretemporada, en el qual va patir un mal quart període davant un dels equips més forts de la Lliga LEB Or

L'inici dels locals no va ser gens bo. De seguida es va notar que el conjunt fuenlabreño jugava a un ritme i intensitat molt majors, la qual cosa va provocar un parcial de 0-8 en menys de 2 minuts i el primer temps mort de Juan Orenga per intentar arreglar les coses. Després de la pausa i alguns canvis, va arribar la primera cistella castellonenca, obra de Manchón, seguida d'un triple de Hermanson. Semblava finalment que l'Amics Castelló entrava en el partit, ja que semblava absent, impulsat per un Manchón sempre intens, de manera que la diferència dels madrilenys no va ser molt més enllà de la desena.

El segon quart va començar amb el Fuenlabrada molt encertat i combatent de nou, de manera que els de La Plana ho estaven passant realment malament perquè el seu desavantatge no es disparara. El xoc es desenvolupava a un ritme vibrant, amb transicions ràpides i possessos curts. Ningú es pensava molt l'hora de llançar. Aquest ritme endimoniat semblava afavorir una mica més els castellonencs, que van pal·liar els problemes d'escassa anotació mostrats en el primer període, tot i que el fatídic parcial del principi mantenia el Fuenlabrada amb una avantatge clar en el marcador. Així, al descans va haver-hi una bona notícia i una mala. La bona és que els de La Plana van guanyar el parcial del segon quart (26-22); i la mala és que Manchón i Franch es van carregar amb la tercera falta quan estaven fent uns minuts molt bons.

En la represa, l'Amics va continuar remant per intentar reduir el seu desavantatge mitjançant una forta defensa i molt de criteri en l'atac posicional. D'aquesta manera, un triple de Hermanson va establir un 43-46 en el minut 22, de manera que Toni Ten (quin estrany era veure'l a la banqueta visitant) va demanar temps mort. Incomprensiblement, el cert encertós aler estatunidenc de l'Amics va fallar dos triples en què estava completament sol, mentre que els madrilenys van recuperar l'encert des de la línia de 6,75 i van tornar a obrir bretxa (43-52, min. 25). Van ser suficients noves accions desafortunades dels locals i el bombardeig visitant des dels triples, però en un moment el partit es va tornar a posar molt costa amunt per als de Orenga (47-63, min. 28). En aquests compàs, els madrilenys eren un cilindre, defensaven amb ungles i dents, metien diversos triples i els seus interiors quan rebien també feien molt de mal. Amb aquesta dinàmica, el xoc estava decidit al final del tercer quart (52-70).

El Fuenlabrada, lluny de relaxar-se, es va mantenir amb intensitat i això es va convertir en un suplici per als locals, que no podien parar el seu rival. Al seu torn, es trobaven amb més problemes per anotar i anaven sent presa de les presses, nervis i frustració. Els amfitrions provaven diferents defenses (alternaven la individual amb la zona), però cap no frenava l'allau visitant, encapçalada per un Mesicek que era més encertat que un míssil en els triples. L'avantatge era molt clar pel Fuenlabrada (65-87, min. 27) i el descontrol es va apoderar d'un partit en el qual ja estava tot vist per a sentència.