
Les Useres Amplia el Servei d'Assistència Social amb un Nou Dia d'Atenció a la Setmana
S'Incorpora un Equip Especialitzat en Infància i Adolescència, a més d'una Psicòloga, els Dijous
La Diputació llança un pla estratègic dissenyat per a transformar l'economia provincial i atraure noves inversions, amb un enfocament en la innovació i la sostenibilitat.
19/09/2025
Redacció
 
El passat 18 de setembre, la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina, va presentar l'ambiciós pla "Futur Província" en un acte celebrat a Bellver Blue Tec Zone, a Orpesa. L'objectiu d'aquesta iniciativa estratègica és clar: impulsar el desenvolupament econòmic, maximitzar la competitivitat i la resiliència del territori, i atraure noves inversions.
Segons Barrachina, "Amb 'Futur Província' posem les llums llargues, accelerem el motor i preparem a Castelló per als reptes que venen, amb decisió i ambició". El pla s'ha elaborat després d'un exhaustiu treball professional per part de l'empresa Co-Enable, que ha analitzat els sectors estratègics de la província. A més, s'han definit oportunitats en sectors ja presents com el ceràmic, l'agricultura i el turisme, i s'ha obert la porta a noves àrees com les energies renovables, l'economia circular i els sectors tecnològics.

La dirigent provincial va destacar que el pla s'ha construït a partir d'un "procés viu, obert i participatiu", amb una escolta activa a agents econòmics locals de tota la província. Aquesta manera de treballar garanteix que les accions proposades estiguin alineades amb les necessitats reals del territori. El catedràtic F. Xavier Mena, present a l'esdeveniment, va definir el pla com "un instrument clau" per a un futur millor per a la província.
En definitiva, "Futur Província" no només busca reforçar el que ja funciona, sinó també explorar noves oportunitats i garantir que Castelló es convertisca en un referent en innovació i sostenibilitat, creant un entorn propici per a la inversió i el creixement.
Un diagnòstic compartit per a posar "les llums llargues"
 
La presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, va destacar en la presentació que "Futur Província" no és un simple document, sinó el resultat d'escoltar el pols del territori, des d'agricultors fins a empresaris i col·lectius socials. Aquest enfocament col·laboratiu ha permès identificar oportunitats i somnis per a un creixement més fort i sostenible.
Set palanques clau per a un creixement integral
 
El document estratègic s'articula en set "grans palanques" que aborden des de la disponibilitat de sòl industrial (Pla Província Industrial) fins a la millora de les infraestructures i la cooperació entre municipis. Barrachina va recalcar la importància de garantir sòl per a dinamitzar l'economia i fixar població, especialment a les comarques d'interior. La meta és que Castelló es projecte com un territori fiable, amb talent i oportunitats clares.
La col·laboració públic-privada: una palanca de futur
 
La presidenta va subratllar que el futur de la província es construeix de manera conjunta. La col·laboració entre institucions públiques i el sector privat és vista com "una palanca imprescindible per a multiplicar resultats". Aquest esforç compartit, segons Barrachina, serà clau per a transformar idees en realitats i aconseguir que cada projecte tinga un impacte més ampli i durador per a tots els castellonencs.
 
 

S'Incorpora un Equip Especialitzat en Infància i Adolescència, a més d'una Psicòloga, els Dijous

La Venda Solidària s'Activa als Centres de Castelló, València i Alacant

L'esdeveniment es consolida com un punt de trobada essencial per generar sinergies, oportunitats de creixement i consolidar el talent de la província.

Els actes oficials inclouen missa de difunts al Cementeri de Sant Josep i Nou Cementeri, i ofrena floral a la Creu Central.

A través del centre Europe Direct Castelló, la institució provincial busca augmentar el coneixement i les oportunitats que ofereix la Unió Europea als joves.

La dimissió es produeix només uns dies després de l'aniversari de la riuada que va assolar la Comunitat Valenciana i del Funeral d'Estat, on el president va ser esbroncat per familiars de les 229 víctimes mortals.