PortCastelló es consolida com a referent en creuers de luxe amb la segona escala de l’Emerald Sakara

    Els visitants gaudeixen de visites culturals i activitats a l’aire lliure, com recorreguts en bici i excursions al castell de Peñíscola.

    26/10/2025RedaccióRedacció
    Crucero2
    PortCastelló registra un rècord de 11 escalas de creuers aquest any, reforçant el seu atractiu turístic i la connexió amb la ciutat.

     PortCastelló continua consolidant-se com a destinació de creuers de luxe al Mediterrani amb la segona escala del iot Emerald Sakara, de 110 metres d’eslora i capacitat per a 100 passatgers.Aquesta segona visita, després de l’escala de la setmana passada, reafirma l’interès pel port castellonenc com a referent en turisme marítim d’alt nivell.

    L’Emerald Sakara, construït el 2023, compta amb 6 cobertes, 50 camarots amb balcó, diversos bars, restaurants, piscines, spa i plataforma marina per a activitats aquàtiques com snorkel i paddleboard. Durant l’escala, els 90 passatgers i 76 tripulants gaudiran de visites guiades al castell templari de Peñíscola i d’un bike tour per la línia de costa.

    Per facilitar l’accés al centre de Castelló, s’ha habilitat un servei de shuttle train que connecta el Muelle de Levante amb la tourist info de la ciutat, demostrant el compromís de PortCastelló amb la integració urbana i el turisme.

    Crucero1

    Enguany, el port ha registrat 11 escalas de creuers, repartits entre Castelló i Peníscola, establint un rècord històric. El president de l’Autoritat Portuària, Rubén Ibáñez, ha destacat que “PortCastelló es posiciona com un port d’oportunitats, amb un mercat de luxe que estem decidits a consolidar”. També ha remarcat que la combinació de mar i muntanya a pocs quilòmetres atorga a la província un atractiu únic respecte a altres ports del Mediterrani.

    Aquest creixement reflecteix els esforços de l’Autoritat Portuària per atraure creuers de luxe i reforçar el turisme local, convertint Castelló en un punt de referència per a visitants nacionals i internacionals.

     



    El més vist