L’ús excessiu afecta el desenvolupament infantil i la capacitat d’atenció

Adolescents i adults també pateixen fatiga digital, ansietat i sobrecàrrega informativa

 La psicòloga Maribel López, en la secció de psicologia del programa, ha analitzat esta setmana l’ús de les pantalles i el seu impacte en menors i adults. Segons explica, vivim envoltats de mòbils, tauletes i dispositius que “pareixen inofensius, però tenen una capacitat d’enganxar absolutament brutal”. L’hàbit d’utilitzar el telèfon per a tot i les hores que dediquem —especialment adolescents, que poden arribar a entre 8 i 9 hores al dia— està començant a mostrar conseqüències importants.

López recorda que les pantalles, tal com les coneixem, formen part del nostre dia a dia des de fa només quinze anys, per la qual cosa “ara comencem a veure les primeres seqüeles”.

Impacte en el desenvolupament infantil
Cada vegada és més habitual que xiquets d’un o dos anys s’exposen a pantalles mentre els seus pares utilitzen el mòbil o els posen vídeos per a entretenir-los. Segons la psicòloga, açò “no és gens recomanable”. Els estudis actuals revelen que esta exposició precoç pot provocar:

Sobrestimulació i dèficit d’atenció: el cervell infantil, molt sensible, rep estímuls instantanis i constants que dificulten la tolerància a la frustració i la concentració en activitats lentes com llegir o escriure.
Problemes en el llenguatge i les habilitats socials: la falta d’interacció real redueix el vocabulari, els gestos i la comprensió emocional.
Alteració del son i canvis en la conducta: l’ús nocturn de pantalles afecta el ritme circadià i genera irritabilitat, ansietat o baix rendiment escolar.
La psicòloga assenyala que els mestres ja observen una clara disminució del temps d’atenció, pitjor tolerància a l’avorriment i menys creativitat, així com dificultats creixents en la lectura i l’escriptura.

Hiperconnexió i dependència en adolescents
López adverteix que les xarxes socials i els videojocs en línia fomenten una “necessitat constant de no perdre’s res”, generant patrons de dependència molt semblants als d’una addicció. Els videojocs, dissenyats amb recompenses ràpides i personatges cridaners, activen de manera repetida els circuits de recompensa del cervell i “actuen com una tragaperra moderna disponible les 24 hores, sense control”.

Recomanacions d’ús segons l’edat.  Basant-se en l’OMS i la American Academy of Pediatrics, Maribel López recorda les pautes principals.

0-2 anys: res de pantalles, excepte videotrucades.
2-5 anys: màxim 1 hora diària i sempre supervisada.
6-12 anys: entre 1 i 2 hores, equilibrant activitat física i descans.
13-17 anys: de 2 a 3 hores com a màxim fora d’ús escolar.
Adults: no més de 4 hores d’oci digital i evitar pantalles abans de dormir.
Amb tot, la psicòloga insisteix que més enllà del temps, “el que realment importa és com afecta a la vida quotidiana: si resta son, interacció social o activitat física, ja és un ús problemàtic”.

Els riscos per als adults. Els adults també patixen conseqüències derivades de l’exposició constant.

Fatiga cognitiva i atenció fragmentada: el cervell passa d’una tasca a una altra sense descans, reduint la concentració profunda.
Estrés i ansietat: la sobrecàrrega informativa i les notificacions mantenen el cervell en alerta constant.
Aïllament emocional: la comunicació digital substitueix el contacte real, generant solitud i deteriorament de les relacions.

Com podem millorar el nostre ús digital? Maribel López proposa algunes pautes senzilles però efectives