
La Diputació de Castelló consolida la recuperació del patrimoni amb un balanç d'intervencions clau en vuit jaciments
Redacció
La Diputació de Castelló ha tancat l'exercici 2025 amb un balanç altament satisfactori pel que fa a la protecció i estudi del passat provincial. El Servei d'Arqueologia, que este any commemora el seu 50é aniversari, ha complit amb els objectius fixats en el seu pla anual, realitzant intervencions en enclavaments estratègics que permeten aprofundir en el coneixement de les diverses civilitzacions que han habitat les nostres comarques.
Al llarg de l'any, les campanyes s'han desplegat per tota la geografia castellonenca. Entre les fites més destacades es troba el treball al Tossal de la Vila (la Serra d'en Galceran), un dels projectes més emblemàtics de la institució. En este jaciment s'ha intervingut en la consolidació de la seua mesquita i muralla, pertanyents a un fortí andalusí (segles VIII-X), considerada la mesquita rural més antiga del Xarq al-Andalus.
A l'interior, la recerca ha viatjat fins a la prehistòria més remota. Al juny, la campanya a la Cova Fonda de Llucena —en col·laboració amb l'UJI— va analitzar els primers assentaments agrícoles de fa més de 7.000 anys. Així mateix, a Atzeneta, les excavacions a la Cova de la Crebada han tret a la llum dades sorprenents sobre enterraments que es remunten al Neolític final, fa més de 5.500 anys.
L'època ibèrica i l'Edat del Ferro també han estat protagonistes amb intervencions al Castillejo de Benafer, on s'ha estudiat el seu complex sistema defensiu, i al jaciment de Pedrafita a Benlloc. Altres actuacions destacades han tingut lloc als Cabañiles de Zucaina, centrades en el Bronze final, i al jaciment de Carapito de l'Alcora, on s'ha investigat una àrea de producció ceràmica paleoandalusina.
La presidenta de la Diputació, Marta Barrachina, ha refermat el compromís del govern provincial amb la salvaguarda d'este "enorme patrimoni", assegurant que la conservació d'estos béns és una prioritat per a la institució. Per la seua part, el diputat de Cultura, Alejandro Clausell, ha subratllat que el treball no s'atura en l'excavació: el Servei continua processant informació de jaciments com la Cova dels Diablets d'Alcalà de Xivert o el Puig de la Misericòrdia de Vinaròs, i prepara la publicació d'un nou volum de la revista Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló per a principis de 2026.


Castelló presenta el primer llibre que recull vuit dècades d’història dels pregoners de la Magdalena


l’Aljama mostra la seua història , tradició festiva i cultural als estudis de televisió de Castelló

Els pregoners de la Magdalena 2026 revelen en televisió un detall inèdit del pergamí oficial


