RedaccióLes Festes de la Magdalena de Castelló han tornat a mirar cap als seus orígens amb la celebració del XLI homenatge a Na Violant d’Hongria, un dels actes amb més càrrega simbòlica del calendari festiu. La cerimònia recorda el passat fundacional de la ciutat i la figura de Na Violant, esposa del rei Jaume I, vinculada a la història de la fundació de Castelló.
L’acte, que forma part dels més de 200 esdeveniments oficials de la Magdalena, ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, el secretari autonòmic de Justícia, José Luis Font Barona, així com de la Reina de les Festes, Clara Sanz, la seua cort d’honor i diferents representants municipals.
La commemoració té enguany un significat especial perquè coincideix amb el 75 aniversari de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, entitat encarregada d’organitzar aquest acte històric i de mantindre viva la tradició vinculada als orígens de la ciutat.
El record d’aquell moment fundacional es remunta a l’any 1251, quan el rei Jaume I va concedir el privilegi de trasllat que va permetre als habitants descendir des del Castell Vell fins a la Plana, origen de l’actual ciutat de Castelló. Quasi huit segles després, aquest episodi continua present en actes simbòlics com l’homenatge a Na Violant.
La representació d’enguany ha estat protagonitzada per Victoria Arcos Vicente, que ha encarnat la figura de Na Violant d’Hongria, acompanyada pels seus dons de companya: Na Eva, interpretada per Michelle Valverde Puig; Na Margarida, representada per Itziar Ripollés Peláez; Na Provençala, encarnada per Natalia Usó Prieto; Na Dolça, a càrrec de Claudia Ortiz de Zayas; Na Rama, interpretada per Ainoa Barraza Serra; i N’Ermengarda, representada per Rosa Ribes-Vilarroig.
La comitiva històrica va partir a les 19.30 hores des de la figura del rei Jaume I, des d’on els membres de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta van desfilar pels carrers de la ciutat fins a la plaça Na Violant.
Una vegada allí, davant el bust dedicat a la reina, es va celebrar l’acte central de l’homenatge amb l’entrada de l’estendard i la bandera de la ciutat, la presència de l’esquadra d’honor i la milícia templera de la Germandat, i la participació del Prohom de la Germandat, Héctor Prades.
La cerimònia va concloure amb l’ofrena d’una corona de llorer i la lectura de poemes, culminant amb la tradicional invocació als patrons de Castelló —la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol— i la resposta del públic amb el crit col·lectiu de “Fadrell!”.
