Castello 24. El digital de Castelló Castello 24. El digital de Castelló

El Centre del Carme mostra la força transformadora dels moviments feministes

La lluita feminista, la recuperació de la memòria històrica, la consciència ecològica, l'homenatge a Carlos Pérez o les il·lustracions del confinament són algunes de les propostes expositives

Cultura 06 de agosto de 2020 REDACCIÓ
centre-carme-claustro

El Centre del Carme Cultura Contemporània ofereix huit exposicions per a gaudir aquest mes d'agost d'un programa d'oci cultural de qualitat, amb totes les mesures de seguretat necessàries. A més, en la pàgina web del Consorci de Museus es poden visitar les exposicions de forma virtual i descarregar els seus catàlegs de manera gratuïta.

Les diferents propostes comprenen des de la lluita feminista, la recuperació de la memòria històrica, la consciència ecològica, l'homenatge a la figura de Carlos Pérez o les il·lustracions amb què famílies i artistes van convertir les seues finestres en espais de creació durant el confinament.

En total, huit sales d'exposicions obertes per vacances. I entre aquestes, la sala Ferreres/Goerlich brilla amb llum pròpia, la que li confereixen els cables de llum, conductors d'energia i de potència creativa en la contundent exposició de l'artista valenciana Maribel Domènech. 'Accions quotidianes' repassa 35 anys de la seua trajectòria a través d'escultures, instal·lacions, fotografies, vídeos i projectes col·laboratius.

Entre les seues últimes creacions destaca 'En moviment constant' (2017-2020), una instal·lació audiovisual realitzada específicament per a aquesta mostra que simbolitza el moviment feminista i ecologista, dos corrents que s'uneixen en la lluita.

El moviment marí d'un conjunt de boies de diferents grandàries, colors i materials simbolitza el moviment de gènere celebrant el 8 de març en els últims anys a Espanya, en sintonia amb altres països occidentals on les dones estan sent decisives per al canvi social i que demostren la seua capacitat transformadora: un gir humanitari i ecofeminista que també s'enfronta a l'emergència climàtica.

Onze punts de la geografia espanyola completen el diari de viatge de les valencianes Mónica i Gema del Rey (Art al Quadrat) en el seu camí per reconstruir la memòria històrica des d'una perspectiva de gènere.

Art al Quadrat mostra, a través d'un projecte audiovisual, onze grups de dones que no han callat, per molt que la història del franquisme s'haja encabotat a silenciar-les. Ans al contrari, alcen la seua veu en forma de cants i cors contra la desmemòria. 'De cors, danses i desmemòria' és el títol d'aquest projecte que es pot veure a la sala 1 del Centre del Carme i que recupera el folklore crític en terres de València, Castella-la Manxa, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, Canàries, el País Basc, Santander, Madrid i Terol.

De memòria històrica parla també l'exposició 'Fantasma 77. Iconoclàstica espanyola' (a la sala Contraforts), que posa el focus en les nou grans estàtues eqüestres de Franco emplaçades en llocs públics per a explorar els fenòmens de la iconodulia (veneració) i iconoclàstica (destrucció) cap a les representacions de Franco i analitzar la relació de l'Estat espanyol, entre la dictadura i la democràcia, amb la seua figura.

L'artista basca Elena Aitzkoa és una de les referents de la jove escultura espanyola, encara que la seua pràctica comprén també la música i la 'performance'. En el marc de l'exposició 'Between debris and things' (a la sala 2) la creadora va oferir el passat mes de juliol una 'performance' per a activar les seues obres.

Elena Aitzkoa, igual que els valencians Lucía C. Pino i Alberto Feijóo, i Jørund Aase Falkenberg, Anaís Angle Delgado, Albert Gironès, Christian Lagata, Julia Llerena, Jesús Palomino i Julià Panadès, reclamen amb les seues obres una altra forma de relació de les persones amb el seu entorn en relació amb la preservació i la cura del planeta.

En la pàgina web i en les xarxes socials del Centre del Carme encara es poden consultar les més de 80 accions realitzades pel centre d'art durant el confinament per la COVID-19, una activitat reunida sota el projecte #CCCCenCasa que encara continua.

La més destacada, 'Des de la meua finestra', va tindre tant d'èxit (més de 50 artistes de diferents àmbits s'hi van sumar) que ha donat com a resultat l'exposició que es pot veure a la sala Zero del Centre del Carme. La mostra reuneix més de 60 il·lustracions amb què famílies i creadors van convertir les seues finestres en espais d'art durant la quarantena.

L'exposició mostra les creacions de Javier Mariscal, Juan Berrio, Paco Roca, Lucía Meseguer, Mai Hidalgo, Tutticonfetti, Ortifus, Boke Bazán, Calpurnio, Escif o Dolores Furió, entre altres.

Per a aquesta activitat, coordinada per Arquilecturas (Sonia Rayos i Silvana Andrés), l'equip de mediació i educació del Centre del Carme, es va inspirar en l'exposició 'Viatge a Corfú. Carlos Pérez. L'home-museu', que es mostra a la sala que porta el seu nom, com a homenatge a qui va saber posar en valor la grandesa de diferents formats i expressions artístiques.

A través de les seues col·leccions i treballs, l'exposició proposa un recorregut per la trajectòria vital i professional de Carlos Pérez, pedagog, escriptor, museògraf i expert en les avantguardes artístiques del segle XX.

Per als nostàlgics de les Falles, en l'exposició 'Falles experimentals. Història d'una dissidència' (sala Refectori) el Centre del Carme mostra algunes de les maquetes dels monuments de falles experimentals 2020; entre aquestes, 'La meditadora', l'eix central de la falla municipal d'enguany, realitzada per Escif, que exhibeix a la sala Dormitori una mostra específica.

Més enllà de la seua vinculació amb la falla municipal d'aquest 2020, l'exposició '(Escif). Qué pasa con los insectos después de la guerra' constitueix una altra forma de veure l'art urbà, el grafit, que es converteix en una instal·lació artística, una tela tridimensional amb traços en l'aire.

L'exposició mostra la dualitat entre creació i destrucció de la humanitat. Les escultures roten sobre si mateixes, responent a patrons establits que es basen en les taxes de natalitat de la Franja de Gaza, un lloc en conflicte bèl·lic on hi ha un alt nivell de naixements.

De les falles experimentals del Centre del Carme encara es pot observar al claustre renaixentista la instal·lació realitzada pel col·lectiu Milimbo, 'Les jouets voyeurs', un homenatge a les avantguardes artístiques del segle XX que van donar la mà a la infància i el joc amb referències a André Hellé i 'La boîte à joujoux' de Debussy, a Alexander Calder, a Torres García i, per descomptat, a Carlos Pérez, que va unir aquest esperit lúdic.

Amb aquesta instal·lació es completa el programa expositiu del Centre del Carme per a aquest mes d'agost, que es pot visitar de forma lliure (recolzats en els recursos audiovisuals que ofereix cada exposició a través de codis QR) o acompanyats per l'equip de mediació, a través de les seues visites guiades, en grups reduïts, mitjançant reserva prèvia.

Te puede interesar

Lo más visto

Newsletter