Igualtat destaca que les polítiques de joventut són una de les millors inversions

La secretària autonòmica d'Atenció Primària i Serveis Socials, Irene Gavidia, ha destacat, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Joventut, que les polítiques del Consell en aquesta matèria "són una de les millors inversions per al futur de la societat valenciana", i ha recordat alguna d'aquestes iniciatives com la Llei de Polítiques Integrals de Joventut i l'Estratègia Valenciana de Joventut 2019-2023.

La secretària autonòmica ha explicat que, des de 2019, la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives ha destinat 6 milions d'euros per a la contractació de professionals de joventut en municipis de la Comunitat, en el marc de la posada en marxa de l'Estratègia Valenciana de Joventut.

Així mateix, ha assenyalat que la Xarxa Jove "és la concreció més clara del ferm compromís del Govern valencià en les polítiques municipals de joventut", mitjançant la contractació, a través de les entitats locals i les mancomunitats, de professionals de joventut encarregats de garantir que els i les joves "puguen definir i construir el seu projecte vital, individual i col·lectiu, en igualtat de condicions".

Irene Gavidia ha sigut l'encarregada de presentar, al costat de la presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Pilar Blasco, l'estudi 'L'impacte de la COVID-19 i la nova normalitat en la joventut valenciana', impulsat i coordinat conjuntament per l'IVAJ i el CVJ.

Segons ha assenyalat la secretària autonòmica, es tracta d'un estudi que mostra les conseqüències del confinament i els primers impactes de la pandèmia en les persones joves valencianes de 12 i 30 anys, "que representen el 20% de la població de la Comunitat".

Respecte als resultats d'aquest informe, la presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Pilar Blasco, ha destacat que al 92% de les persones joves enquestades "el preocupa que siga algú del seu entorn qui emmalaltisca" mentre que al 61,8% el preocupa contagiar-se ells mateixos de coronavirus, a pesar que 3 de cada 4 persones entrevistades no coneix a ningú que s'haja contagiat.

Tenint en compte que el 72% de les persones joves valencianes no estava emancipada abans del confinament, ni ho està ara, la irrupció de la COVID-19 retardarà l'emancipació futura, segons assenyala el 41,1% dels i les joves entrevistats, enfront del 31,8% que afirma que no influirà en aquesta decisió i el 25,4% no el sap.

Les conclusions de l'estudi reflecteixen que prop del 70% de la població jove valenciana ha vist afectada la seua situació laboral, i les conseqüències més esteses han sigut el teletreball i els ERTE.

A més, el 64,9% de la mostra pensa que la situació laboral de les persones joves valencianes és dolenta o molt dolenta, el 24,9% creu que és regular, el 5,5%, que és bona i el 1,4%, que és molt bona.

Respecte a la situació educativa durant el confinament, més del 80% ha aprovat el curs actual i podrà seguir els seus estudis el curs pròxim amb normalitat. No obstant això, quasi el 50% ha tingut problemes per a seguir el curs a distància, sobretot entre menors de 18 anys, per les dificultats d'aprenentatges, la falta d'acompanyament del professorat i la dificultat de concentració per la situació social i sanitària.

La convivència durant el confinament ha sigut valorada com a bona o molt bona per part del 72,3% de la joventut enquestada, i són els homes, el grup d'edat de majors de 24 anys i les persones d'origen estranger els qui millor l'han valorada.

Encara que de forma molt minoritària, la violència adquireix presència en els resultats de l'estudi. En un primer pla destaca l'existència de situacions derivades de la violència intrafamiliar (4,3%) i en un segon pla la violència masclista i per identitat sexual (1,8%).

El col·lectiu més castigat per les situacions de violència són el grup d'edat de 18 a 23 anys i, especialment, les dones.

En relació a l'estat de salut de les persones enquestades, el 34,6% considera que el confinament ha afectat la seua salut física, mentre que el 43,1% afirma que ha afectat la seua salut mental, encara que només el 15,7% ha assenyalat que durant el període del confinament se sentia malament o molt malament.