
Torreblanca Impulsa la Recarga Elèctrica Amb Nous Punts a Capicorb i Plaça Espanya
Els Nous Carregadors Seran Gratuïts Durant el Primer Mes per Fomentar-ne l’Ús
La infraestructura de la Plana ha patit un greu descens d'usuaris, encara que menys que el que ha afectat el conjunt nacional
13/08/2020 REDACCIÓ
L'aeroport de Castelló no podrà complir les seues expectatives anuals a causa de la irrupció de la pandèmia. El propòsit marcat al començament d'any consistia a batre el rècord de passatgers anual i el nombre de rutes regulars. No obstant això, en el mes de juliol passat només va haver-hi 7.664 usuaris, un 58,5% menys que el mateix període de l'any anterior.
Malgrat això, en comparació amb el conjunt de la xarxa d'aeroports estatal, AENA, la infraestructura castellonenca mostra una reducció considerablement menor, ja que AENA i les seues 18 aeroports han patit una caiguda del 76,2%.
L'aeroport de Castelló manté les seues dues connexions amb Londres, la nova amb Bilbao i la que enllaça amb Bucarest.
D'altra banda, ahir es va reunir el consell d'administració de Aerocas, que va autoritzar la signatura del contracte que possibilitarà la posada en marxa d'un centre de manteniment d'avions, així com la creació d'una nova plataforma d'estacionament d'aeronaus. Està previst que totes dues actuacions estiguen operatives a la fi del present any. Per al president de la Diputació de Castelló, José Martí, els acords subscrits «serviran sens dubte per a convertir l'aeroport en un important focus d'activitat industrial, amb tot el que això suposa per a l'economia dels municipis de l'entorn i de la província en general».

Els Nous Carregadors Seran Gratuïts Durant el Primer Mes per Fomentar-ne l’Ús

L'Associació Antián Transforma l'Art Plàstic en Fons per a la Investigació de la Deficiència d'ADSL

El programa d’obres i serveis ascendeix a 32,5 milions per als exercicis 2026-2027

Els Ajuntaments podran presentar projectes fins al 15 de desembre de 2025

L'Eina Millorarà la Resposta Davant Fugas i Consums Anòmals

L’herència de Stephen King i l’ombra del cinema de Fincher en la seua narrativa